Abe Lincoln a Illinois

pel·lícula de 1940 dirigida per John Cromwell

Abe Lincoln a Illinois (títol original en anglès: Abe Lincoln in Illinois) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per John Cromwell, estrenada el 1940. El guió, de Grover Jones i Robert E. Sherwood, és una adaptació de l'obra de teatre homònima d'aquest últim. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaAbe Lincoln a Illinois
Abe Lincoln in Illinois
Fitxa
DireccióJohn Cromwell
Protagonistes
Director artísticVan Nest Polglase
Carroll Clark
ProduccióMax Gordon
Dissenyador de produccióVan Nest Polglase Modifica el valor a Wikidata
GuióGrover Jones
Robert E. Sherwood
MúsicaRoy Webb
FotografiaJames Wong Howe
MuntatgeGeorge Hively
VestuariWalter Plunkett Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMax Gordon Plays
Pictures Corporation
DistribuïdorRKO Pictures
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1940
Durada110 minuts
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereBiografia, drama
Lloc de la narracióIllinois Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0032181 Filmaffinity: 174460 Allocine: 173800 Rottentomatoes: m/abe_lincoln_in_illinois Letterboxd: abe-lincoln-in-illinois Allmovie: v600 TCM: 1309 TV.com: movies/abe-lincoln-in-illinois AFI: 5054 TMDB.org: 43806 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Abe Lincoln marxa de casa per primera vegada, contractat amb dos amics seus per Denton Offut per portar una càrrega de porcs a Nova Orleans. Quan el vaixell s'atura a New Salem, Abe s'enamora d'Ann Rutledge, la filla del taverner. Així, quan més tard Denton li ofereix una feina a New Salem, Abe accepta immediatament.

Abe descobreix que tanmateix que Ann ja té un pretendent. No obstant això, s'instal·la, convertint-se en l'home més popular pel seu humor preparat, amable, i rep lliçons del mestre d'escola Graham. El seu rival marxa i Ann l'espera durant uns quants anys fins que Abe té l'oportunitat d'expressar el seu amor per ella; és insegura del seu sentiment per ell i li demana una mica de temps. Per desgràcia, mor després d'una "febre de cervell", dient a Abe en el seu llit de mort que el podria haver estimat.

A Abe se li demana que es presenti per a l'Assemblea Estatal. Accepta reticent i venç, però després d'un primer lloc a Springfield (Illinois), decideix estudiar dret. Quan Mary Todd visita la seva germana Elizabeth Edwards i el seu ric i influent marit Ninian, dona una festa en honor seu. Tots els solters elegibles apareixen, incloent-hi el rival polític d'Abe, Stephen Douglas. Tanmateix, és l'Abe senzill, impolit que enamora Mary, amb preocupació de la seva germana. Ambiciosa, Mary nota grandesa en ell i està decidida a portar-lo al seu legítim destí, malgrat la seva manca d'ambició. Abe li demana que es casi amb ell, però canvia d'opinió a última hora, desconcertat, i deixa la ciutat. Després de reflexionar, tanmateix, li demana la seva mà una altra vegada. Accepta. Els anys passen, i tenen uns quants fills.

Amb les eleccions presidencials a la vista, el partit d'Abe veu que cap dels favorits no és totalment acceptable. Els líders de partit trien un "tapat," Abe Lincoln. Participa en una sèrie de debats amb Stephen Douglas, el candidat que oponent. Un dels temes principals és l'esclavitud. En un vibrant discurs, Abe afirma que "la Casa de Lincoln dividida no pot restar dreta". Guanya les eleccions. Mentre la pel·lícula s'està acabant, Abe s'acomiada dels amics i puja al tren per anar-se'n a Washington DC.[2]

Repartiment modifica

 
Abraham Lincoln el 1846.

I, entre els actors que no surten als crèdits:

Premis i nominacions modifica

Nominacions modifica

Referències modifica

  1. esadir.cat. Abe Lincoln a Illinois. esadir.cat. 
  2. «Abe Lincoln in Illinois». The New York Times.