Els Abhires (singular Ābhīra) foren un poble esmentat en èpiques índies antigues i escriptures com els Vedes. Patanjali Mahabhasya descriu als abhires com uns enemics dels aris.[1] Són esmentats sovint en les llegendes sobre Khrisna. Un poble històric del mateix nom és esmentat en el Periplus de la Mar Eritrea.

Infotaula de grup humàAbhires
Tipusdinastia Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatÍndia Modifica el valor a Wikidata

Penetració modifica

Haurien penetrat al subcontinent en la confusió causada per la invasió d'Alexandre el Gran donant nom a la satrapia d'Abira. Haurien fundat estats en el que avui dia és l'estat de Uttar Pradesh. Haurien originat la dinastia de Kalachuri, que porta aquest nom pel seu rei Kalachuri o Chedi a partir del qual s'nicià l'anomenada era Kalachuri el 249 aC.

Konkan modifica

De 203 a 270 el Abhires haurien governat sobre la totalitat del Deccan com a poder principal. El Abhires foren els successors immediats del Satavahanas.[2] El govern dels abhires va començar aproximadament el 203 seguint el final del regnat de Yajnasri Satakarni pujant al tron Abhira Isvarasena l'accessió del qual va tenir lloc a Saka el 151 o 229. Sakasena fou el primer rei abhira. Les seves inscripcions de Konkan i monedes d'Andhra Pradesh suggereixen que va governar sobre una part important de l'imperi Satavahana.

Abhires de Rajputana modifica

En temps de Samudragupta (vers 350), els abhires haurien viscut a Rajputana i Malwa en la frontera occidental de l'Imperi Gupta .

El abhires no van parar en Rajasthan; alguns dels seus clans es van traslladar al sud i l'oest assolint Saurastra i Maharashtra i agafant servei sota la dinastia Satavahana i els Ksàtrapes Occidentals.[3] També van fundar un regne en la part del nord del país Maratha, i es coneix una inscription del novè any del rei abhira Ishwarsena.[4][5]

Referències modifica

  1. Malik, Aditya. «The Puskara Mahatmya: A Short Report». A: The History of Sacred Places in India As Reflected in Traditional Literature. Leiden: BRILL and the International Association of Sanskrit Studies, 1990, p. 200. ISBN 9789004093188 [Consulta: 3 desembre 2012]. 
  2. Numismatic Society of India. The journal of the Numismatic Society of India. 53, 1991 [Consulta: 20 juny 2011]. 
  3. Haryana: studies in history and culture. Kurukshetra University, 1968, p. 44 [Consulta: 20 juny 2011]. 
  4. Sunil Kumar Bhattacharya. Krishna-cult in Indian art. M.D. Publications Pvt. Ltd., 1 gener 1996, p. 10–. ISBN 978-81-7533-001-6 [Consulta: 20 juny 2011]. 
  5. Ramesh Chandra Majumdar. Vakataka – Gupta Age Circa 200–550 AD. Motilal Banarsidass Publ., 1967, p. 143–. ISBN 978-81-208-0026-7 [Consulta: 20 juny 2011]. 

Bibliografia modifica