Abigail de Andrade

pintora brasilera

Abigail de Andrade (Vassouras, 1864 - 12è districte de París i París, 1890) va ser una pintora brasilera.[1] El seu nom, pràcticament absent dels llibres d'història de l'art, és esmentat pel pintor i historiador d'art Theodoro Braga (1872-1953), qui llista els pocs estudis publicats sobre de Andrade en el seu llibre Artists Painters from Brazil, de 1942.[2]

Infotaula de personaAbigail de Andrade

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1864 Modifica el valor a Wikidata
Vassouras (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort1890 Modifica el valor a Wikidata (25/26 anys)
12è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Tuberculosi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri d'Ivry de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura, dibuix i arts visuals Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintora, dibuixant Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsAngelina Agostini Modifica el valor a Wikidata

Primers anys

modifica
 
Um canto do meu ateliê (Un racó del meu estudi), 1884.

Andrade va néixer en Vassouras, en la província de Rio de Janeiro. Va estudiar al Liceu d'Arts i Oficis el 1882, un any després que la institució va començar a admetre dones. Entre els seus mestres es trobaven Angelo Agostini i Joaquim José Insley Pacheco. Andrade pintava escenes costumistes, natura morta i retrats.[3]

Carrera

modifica

Andrade va participar de l'exposició que l'Acadèmia Imperial de Belles Arts va realitzar el 1884, guanyant la medalla d'or i dues d'argent. Altres pintors guardonats en aquell event van ser Thomas Georg Driendl, Giovanni Battista Castagneto i Georg Grimm. Dues de les pintures d'Abigail, O cesto de compras (La cistella de la compra) i Um canto do meu ateliê (Un racó del meu estudi), van ser elogiats pels crítics d'art.[4][5]

Tractant-se d'una època en què les dones només pintaven per afició, Abigail de Andrade va dedicar-s'hi professionalment, lluitant contra els preconceptes de la societat i els especialistes en art.[6] Va organitzar dues exposicions en solitari l'any 1886 a Rio de Janeiro, a la Casa Vicitas i la Casa Costrejean.[2]

Només es tenen referències d'obras d'Andrade datades entre 1881 i 1889. Es considera que no va ser una pintora profusa, per la qual cosa s'estima que hauria fet menys d'una cinquantena de quadres en la seva curta carrera. Molts d'ells s'haurien perdut o romandrien, sense catalogar, en mans de familiars o de petits col·leccionistes d'art.[7]

Vida personal

modifica

La relació de la pintora amb el seu mestre Angelo Agostini, qui era casat, va causar un escàndol dins l'alta burguesia carioca.[4] La parella va deixar Brasil el 1888 per traslladar-se a Paris amb la seva filla Angelina Agostini (1888-1973), qui també va dedicar-se a la pintura. Andrade va tenir un segon fill amb Agostini, Ângelo, qui va morir de tuberculosi poc després del seu naixement. L'artista va morir un any més tard, per aquesta mateixa malaltia.[8][9]

Galeria

modifica

Referències

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abigail de Andrade
  1. «Abigail Andrade (1864-?) – Mulher 500 Anos Atrás dos Panos». Mulher 500. Arxivat de l'original el 2018-05-18. [Consulta: 17 maig 2018].
  2. 2,0 2,1 «Abigail de Andrade» (en portuguès brasiler). Enciclopédia Itaú Cultural. Arxivat de l'original el 2020-11-28. [Consulta: 20 novembre 2020].
  3. «ULAN Full Record Display». Union List of Artist Names. Arxivat de l'original el 2018-06-18. [Consulta: 17 maig 2018].
  4. 4,0 4,1 «The beautiful self-portraits of the Brazilian painter Abigail de Andrade». Daily Art Magazine, 03-02-2018. Arxivat de l'original el 2020-11-09. [Consulta: 17 maig 2018].
  5. de Wilde, L. Catálogo ilustrado da Exposição Geral de Belas Artes de 1884 (pdf). Rio de Janeiro: Lombaerts & Comp., 1884.  Arxivat 2022-01-25 a Wayback Machine.
  6. Duque Estrada, Luís Gonzaga. A arte brasileira; pintura e esculptura. (en portuguese). Rio de Janeiro: Imprensa a vapor H. Lombaerts &c., 1888.  Arxivat 2021-09-16 a Wayback Machine.
  7. Ferreira Gullar, José Ribamar. 150 anos de pintura no Brasil : 1820-1970. Rio de Janeiro: Colorama, 1989. ISBN 85-7118-002-4. 
  8. Sugimoto, Luiz «Mulheres invisíveis». Jornal Unicamp, 2004-12. Arxivat de l'original el 2021-09-16 [Consulta: 16 setembre 2021].
  9. Rezzutti, Paulo. Mulheres do Brasil: A história não contada (en portuguès brasiler). LEYA, 2018-05-11. ISBN 9788544107065.