Abraham a Sancta Clara

escriptor austríac

Abraham a Sancta Clara (2 de juliol de 1644-1 de desembre de 1709), fou un predicador alemany nascut en Kreenheinstetten, Àustria, prop de Messkirch. El seu veritable nom era Johann Ulrich Megerle.[1] No ha de confondre's amb el seu oncle Abraham Megerle, compositor (1607-1680).[2]

Infotaula de personaAbraham a Sancta Clara

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de-at) Johann Ulrich Megerle Modifica el valor a Wikidata
2 juliol 1644 Modifica el valor a Wikidata
Kreenheinstetten Modifica el valor a Wikidata
Mort1r desembre 1709 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Viena Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, teòleg Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de Sant Agustí Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: e0928841-c7fa-462d-8ee4-f31640827dcb Discogs: 1641991 Modifica el valor a Wikidata

En 1662 ingressa en l'ordre catòlica dels Agustins Descalços. Una vegada dins de la congregació es canvia el nom pel qual serà conegut a partir d'aquest moment. En aquesta ordre va ascendint de càrrec fins a convertir-se en prior provincial i finalment definitor de la seva província.

Des del principi va obtenir una gran reputació per la seva eloqüència des del púlpit, sent designat predicador de la cort imperial de Viena el 1669.

La gent es reunia per sentir-ho, atret per la força de la seva llengua, el grotesc d'humor, i la severitat imparcial amb la qual va criticar les bogeries de totes les classes de la societat i de la cort particularment. En general, va parlar com un home del carrer, la qualitat predominant del seu estil, que era de desbordar, i tenia un enginy sovint gruixut. Hi ha, no obstant això, molts passos en els seus sermons en els quals utilitza un llenguatge de major qualitat amb unes idees més cultes.

Va morir a Viena l'1 de desembre de 1709.

En els seus escrits publicats va exhibir moltes de les qualitats que també va expressar en el púlpit. Potser el seu millor estil apareix en la novel·la didàctica titulada Der Erzschelm de Judas (4 vols., Salzburg, 1686-1695).

Els seus treballs han estat diverses vegades reproduïts sencera o parcialment, encara que amb moltes interpolacions falses. La millor edició és la publicada en 21 volums a Passau i Lindau (1835-1854). Veure Th. G von Karajan, Abraham a Sancta Clara (Vienna, 1867); Blanckenburg, Studien über die Sprache Abrahams a S. C. (Trobi, 1897); Sisè, Abraham a S. C. (Sigmaringen, 1896); Schnell, Pater A. a S. C. (Múnic, 1895); H Mareta, Über Judes d. Erzschelm (Vienna, 1875).

Obres modifica

Enllaços externs modifica

Referències modifica

  1. [1]
  2. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-02-16. [Consulta: 16 abril 2016].