Abu-l-Najm Badr ibn Hassanwayh Nàssir-ad-Dawla

Abu-n-Najm Badr ibn Hassanwayh Nàssir-ad-Dawla fou un emir kurd de la dinastia Hasanwàyhida.

Infotaula de personaAbu-l-Najm Badr ibn Hassanwayh Nàssir-ad-Dawla

Va governar a la mort del seu pare Hasanwayh ibn Hasan (979) junt amb altres germans. Fou aliat d'Adud al-Dawla i del seu germà Muayyid al-Dawla contra el parer dels seus parents, i després de la victòria (980) fou fidel vassall de Muayyid al-Dawla que va rebre les possessions del seu germà Fakhr al-Dawla al Djibal, dins de les quals les possessions hasanwàyhides. El va ajudar també a combatre al ziyàrida Kabus.

Quan Adud al-Dawla i Muayyid al-Dawla havien mort (983 i 984) i Fakhr al-Dawla va recuperar els seus dominis pacíficament i per dret, li va donar suport i fou afortunat doncs en la lluita entre Fakhr i Sharaf al-Dawla (sultà a Iraq del 987 al 989) el primer va tenir la millor part.

A la mort de Fakhr al-Dawla (997) va esdevenir conseller del seu fill i hereu Madj al-Dawla (o Madjid al-Dawla) i de la vídua regent i va refusar les pretensions de Mahmud de Gazni (998-1030). Va mantenir relacions amistoses amb Baha al-Dawla, que va dominar Iraq del 989 al 1012, per intercessió del qual el califa li va concedir el làqab de Nasir al-Dawla. En aquest moment dominava Shapur-Khwast, Dinawar, Nahavand o Nihawand, Asadabad, Barudjird, alguns districtes d'Ahwaz, Karmisin (Kirmanshah), Hulwan (1006), i Shahrazur (Kirkuk).

La seva administració fou bona en política, justícia, comerç, i finances, i la tribu principal, els barzikani van abandonar costum salvatges i van esdevenir més respectuoses de l'orde; es van obrir nombroses rutes de muntanya. Se sap que va emetre moneda i es conserven alguns exemplars entre els quals un datat el 400 de l'hègira, un dirham de plata de 28 mm.[1]

Als darrers anys els kurds shadjahan, els seus veïns a l'oest, a la zona de Hulwan, dirigits per la família dels annàzides, van presentar oposició: Abu l-Fath Muhammad ibn Annaz governava a Hulwan des del 991 però el 1006 fou expulsat d'Hulwan per Badr ben Hasanwayh, aliat a Abu l-Hasan Ali ibn Mazyad (dinastia Mazyàdida), i es va retirar a Bagdad buscant la protecció del visir Amid al-Djuyush Abu Ali Hasan ibn Abi Djafar, i al cap d'uns mesos es va signar un tractat pel qual es va declarar vassall hasanwàyhida i va recuperar Hulwan (1007).[2]

El problema de la successió fou difícil, ja que Badr volia desheretar al seu fill gran, Hilal ibn Badr, en favor d'un fill més jove. Hilal es va imposar en la lluita per assolir la successió mercès a l'ajut dels annàzides, però finalment Baha al-Dawla van enviar una força que el va derrotar i el va fer presoner. Badr ibn Hasanwayh feia valer així les seves preferències; es va reconciliar amb Abu l-Fath Muhammad ibn Annaz que havia donat suport a Hilal, però l'annàzida va aprofitar totes aquests lluites per reforçar el seu poder.

Algunes tribus van desconèixer a Badr, i aquest les va haver de combatre; en un combat menor Badr va resultar mort el 1014.

NotesModifica

  1. «Detalls del dirham de Badr b. Hasanwayh». Wayback Machine. [Consulta: 31 desembre 2015].
  2. o en tot cas abans del 1010, perquè segon Ibn al-Athir va morir aquest any en aquesta ciutat