Abu Bakr ibn Umar ibn Talakakin

(S'ha redirigit des de: Abu Bakr ibn Úmar al-Lamtuní)

Abu-Bakr ibn Úmar ibn Talakakín al-Lamtuní as-Sanhají ( ? - 1076) fou un emir dels almoràvits, dels lamtunes i fundador de Marràqueix.

Infotaula de personaAbu Bakr ibn Umar ibn Talakakin
Camel Rider 1413 Mecia Viladestes map.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) أبو بكر بن عمر Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XI Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1088 Modifica el valor a Wikidata
Emir almoràvid
1056 (Gregorià) – 1087 (Gregorià)
← Yahya ibn Úmar al-LamtuníYússuf ibn Taixfín → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAmazics Modifica el valor a Wikidata
ReligióIslam i sunnisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióOficial Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaAlmoràvits Modifica el valor a Wikidata
CònjugeZaynab an-Nafzawiyyah (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansYahya ibn Úmar al-Lamtuní Modifica el valor a Wikidata

Era germà de Yahya ibn Úmar ibn Talakakín, que havia succeït a Yahya ibn Ibrahim al-Judalí com a emir de la confederació sanhaja, formada per les tribus lamtuna, gudala i massufa. Vers el 1040 Yahya ibn Ibrahim, en tornar d'un pelegrinatge a la Meca (probablement no personalment sinó que hi va enviar un jurista de la tribu), va portar un savi musulmà maliquita de nom Abd-Al·lah ibn Yassín que havia de convertir de manera efectiva als lamtunes i gudales, només islamitzades superficialment. El savi es va establir a un ribat anomenat Na, en una illa o península de la costa atlàntica, i els va poder convertir. Això fou l'origen de l'estat dels murabitun o almoràvits.

A la mort de Yahya ibn Ibrahim el 1042/1043, Abd Al·lah ibn Yassín era el cap espiritual o imam de la comunitat i va nomenar com a successor a Yahya ibn Umar ibn Talakakin que va morir el 1056 en una incursió contra els ""infidels" al Sudan occidental; l'imam va designar al seu germà Abu-Bakr ibn Umar ibn Talakakin, reputat per la seva valentia i la seva fe. El nou emir va rebre l'encàrrec de conquerir l'Atles marroquí. La seva primera campanya va acabar el 1057/1058 amb la conquesta de la població d'Aghmat, capital dels masamides, Des d'aquest prestigiós centre urbà l'imam va decidir llançar-se contra els barghawata del Marroc, considerats herètics, però va actuar de manera imprudent a la batalla i va resultar mort (1059) i Abu-Bakr va quedar llavors com líder únic dels murabitun o almoràvits. Va aplanar als barghawates i va retornar carregat de botí a Aghmat on va establir la seva capital, i es va casar amb la rica vídua de l'antic governant de la població, la tunisiana Zaynab bint Ishak al-Nafzawiyya, de gran bellesa i intel·ligència. Llavors va confiar el comandament de l'exèrcit al seu nebot Yússuf ibn Taixfín que ja s'havia destacat per la seva habilitat militar i política i que va iniciar la conquesta del Marroc.

La vida a Aghmat no fou fàcil. Els nòmades que l'havien conquerit no gaudien vivint darrere els seus murs i els habitants locals se sentien conquerits. Finalment Abu-Bakr fou convençut de fundar una nova capital més al nord. Va establir la seva nova capital al lloc de la moderna Marràqueix i el trasllat oficial fou el 7 de maig de 1070. Els primers treballs foren construir una kasaba (el Kasr al-hadjar) i un castell de pedra pel tresor, l'harem i les armes. El gener del 1071 va rebre notícies alarmants del desert, i va anar en ajut de la seva tribu deixant el govern del Marroc al seu nebot Yússuf amb seu a la vila en construcció; li va cedir també una gran part de l'exèrcit i la seva dona, que per consell d'ella mateixa, fou repudiada i passat el termini establert a l'islam per la viudetat, es va poder casar amb Yússuf perquè aquest pogués aprofitar la seva experiència dels afers marroquins.

Abu-Bakr va anar al desert, va posar orde, i vers el 1073 estava altre cop al Marroc però es va instal·lar a Aghmat sense anar a Marràqueix, ja que intuïa que Yússuf ni li tornaria la ciutat ni renunciaria al comandament. Després d'una entrevista en ple camp, asseguts en barnús, Abu-Bakr va acceptar els importants regals que Yússuf li va oferir, i va salvar la cara al conservar el títol, retornant al seu país d'origen per reprendre la guerra contra els negres infidels. Va morir en aquesta lluita el 1076[1] o 1087[2] al nord del riu Senegal, al massís de Tagant, on s'ha trobat el seu epitafi lapidari.

El seu fill Ibrahim ibn Abi Bakr va anar al Marroc a reclamar la successió, però ben aconsellat, va acceptar valuosos regals i va renunciar.

NotesModifica

  1. G. Deverdun a l'Enciclopèdia de l'Islam, article "al-Lamtuni"
  2. T. Lewwick a l'article "Lamtuna", Enciclopèdia de l'Islam

BibliografiaModifica

  • J. Bosch Vilà, Los Almorávides, Tetuán, 1956.
  • H. terrasse, Histoire du Maroc, Casablanca 1949


Precedit per:
Abd-Al·lah ibn Yassín i Yahya ibn Úmar
líder almoràvit
(al principi amb Abd-Al·lah ibn Yassín)

1056-1087
Succeït per:
Yússuf ibn Taixfín