Abu l-Ghazi Khan III

Abu l-Ghazi Khan III fou kan titular de Khivà vers 1791 a 1804. Era fill de Ghaip Khan, governant d'una part de la Petita Horda Kazakh, i kan de Khivà vers 1745 a 1760 i potser altre cop de 1774 a la seva mort el 1791.

Infotaula de personaAbu l-Ghazi Khan III
Biografia
Mort1815 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata

Sota Ghaip Khan els kans van perdre el poder efectiu que va quedar en mans dels seus Inaks, una mena de primers ministres, caps de la tribu Kongrat i governadors d'Hazarasp. Abu l-Ghazi apareix esmentat per primer cop en el viatge a Khiva del doctor rus Blankennagel (que va arribar a l'octube del 1793) i hi va restar fins al 1794; però en ser fill de Ghaip Khan s'ha suposat que aquest havia tornat al tron fins a la seva mort el 1791 i l'havia succeït el seu fill en aquesta data. Howorth diu que els kans entre vers el 1756 (quan encara era kan Ghaip) i el 1793 no es coneixen. En tot cas no van tenir cap paper polític i per aquesta època cal referir-se als inaks, sobretot Muhammad Amin Inak que va governar de vers el 1755 al 1772 (fou successor del seu pare Ishmed Biy), i Iwaz Inak (1772-1804). A la mort d'Iwaz el 1804 fou elegit el seu fill Kutlugh Murad Beg que va refusar l'elecció, i llavors fou elegit el seu germà Iltazar Inak, que al cap de sis mesos va deposar al kan, al que va pagar una pensió i el va enviar a les terres dels seus kazakhs, i es va proclamar kan al seu lloc reunint les funcions de kan i inak.

Hauria estat restaurat breument el 1806 a la mort d'Iltazar Khan (abans Iltazar Inak) en la guerra contra Bukharà, quan els bukharians van nomenar com Inak a Kutlugh Murad Beg, però els corasmis van proclamar kan al germà petit de Iltatzar, Muhammad Rahim Bahadur Khan I, i aquest va acceptar el nomenament (l'elegit era el seu germà), el que no va donar opció a Abu l-Ghazi Khan III.

No s'esmenten les circumstàncies i data de la seva mort.

Referències

modifica

Howorth, Henry Hoyle. History of the Mongols, from the 9th to the 19th Century. Part II division II. The so-called tartars of Russia and Central Asia. Londres: Longmans, Green and Co, 1880.