Reyal Acadèmi de Sa Llengo Baléà
La Reyal Acadèmi de Sa Llengo Baléà,[1] anteriorment l'Acadèmi de Sa Llengó Baléà i rarament la Reial Acadèmia de la Llengua Balear,[2] és una entitat privada de les Illes Balears fundada el desembre del 1992.[3] Creada a imitació de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, es caracteritza per promoure unes normes ortogràfiques pròpies per al català balear i s'emmarca, doncs, dins del gonellisme.[4][5]
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | associació voluntària  |
| Ideologia política | gonellisme |
| Història | |
| Creació | desembre 1992 |
| Activitat | |
| Influències | |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Lloc web | sacademiallba.es |
 | |
Alguns partits polítics balears han arreplegat en algun moment en els programes electorals l'oficialització de les normes lingüístiques propostes per l'Acadèmi de Sa Llengo Baléà, entre els quals hi ha Clau de Mallorca o Unió d'es Pobble Baléà, aquest últim creat el 1997 per la mateixa institució.[5] També s'hi associa el Grup d’Acció Baléà, que en reivindica i ensenya l'ortografia.[6]
El 1993, va organitzar el I Congrés de Filología Baléà.[3] Després, el desembre del 2005, l'acadèmia va presentar una gramàtica que pretenia reunir les gramàtiques mallorquines del segle xx i anteriors, però basant-se sobretot en la de Juan José Amengual del 1835.[7] D'ençà del maig del 2019, tenen seu al Casal Ernest Lluch, propietat de l'Ajuntament de Palma però cedit al Govern de les Illes Balears.[8]
El president de l'acadèmia actualment és Guillermo Matas,[1] tot i que anteriorment era el filòleg mallorquí Juan Vanrell Nadal.[4] N'és membre d'un inici Mikèl Garàu Rosselló, a més de vicepresident.[9] També n'ha format part Carlos Delgado Truyols.[8]
L'any 2024, la Casa Reial espanyola li va atorgar el títol de Reial, amb la qual cosa va adoptar la denominació actualment en ús.[10]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Mascaró, Anna. «Felip VI concedeix l'estatus de 'reial' a lAcadèmi de sa Llengo Baléà'». Ara Balears, 25-04-2024. [Consulta: 25 abril 2024].
- ↑ P. F., R. «Instalaciones municipales para la promoción personal de Delgado» (en castellà). Última Hora, 31-10-2008. [Consulta: 8 octubre 2022].
- ↑ 3,0 3,1 Cannes, Inés. «Entrevista al filólogo "en lengua balear" D. Mikel Garau y Rosselló» (PDF) (en castellà). El Monárquico. [Consulta: 8 octubre 2022].
- ↑ 4,0 4,1 M.C.. «L'entitat gonella 'Acadèmi de sa Llengo Balèá' continua ocupant un despatx a un edifici públic». Setmanari Sóller, 27-04-2017. [Consulta: 8 octubre 2022].
- ↑ 5,0 5,1 «Nace un partido encargado de promover un referéndum sobre la lengua en las islas» (en castellà) p. 47. ABC, 31-03-1997. [Consulta: 8 octubre 2022].
- ↑ «El GAB da cursos de ‘Baléà’» (en castellà). mallorcadiario.com, 13-04-2013. [Consulta: 8 octubre 2022].
- ↑ ««Dicen que catalán y mallorquín es lo mismo por intereses económicos»» (en castellà). El Mundo, 16-12-2005. Arxivat de l'original el 28 febrer 2007. [Consulta: 8 octubre 2022].
- ↑ 8,0 8,1 Pol, A. «La ‘Acadèmi de sa Llengo Baléà’ ocupará un local del Govern otros 4 años» (en castellà). Última Hora, 22-03-2019. [Consulta: 20 maig 2023].
- ↑ «Memeces o memezas» (PDF) (en castellà). La Razón, 26-12-2004. [Consulta: 8 octubre 2022].
- ↑ Domblás, Nekane. «Felipe VI otorga el título 'Real' a la Acadèmi de sa Llengo Baléa». Última Hora, 25-04-2024 [Consulta: 25 abril 2024].