Obre el menú principal

L'Acadèmia Hondurenya de la Llengua és un grup d'acadèmics experts en l'ús de la llengua espanyola a Hondures. L'acadèmia va ser establerta a la ciutat de Tegucigalpa, M.D. de C. el 28 de desembre de 1948 i pertany a l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola.

Infotaula d'organitzacióAcadèmia Hondurenya de la Llengua
Dades bàsiques
Tipus organització
Forma jurídica
Creació 28 desembre 1948
Activitat
Membre de Asociación de Academias de la Lengua Española
Organització i govern
Seu 
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

HistòriaModifica

Hereva de la vuitcentista Acadèmia científic-literària (1888) de la república d'Hondures.

L'Acadèmia Hondurenya de la Llengua, durant la junta preparatòria que va celebrar en la residència del Dr. Esteban Guardiola, es va constituir el 28 de desembre de 1948, sent els membres constituents el Doctor Esteban Guardiola, Director; Doctor Silverio Laínez, Censor; Llicenciat Alejandro Alfaro Arriaga, Secretari; Llicenciat Juan B. Valladares R., Bibliotecari; Doctor Rafael Heliodoro Valle, Doctor Julián López Pineda, Doctor Luis Andrés Zúñiga, Doctor Marcos Carías Reyes; General Joaquín Bonilla, Doctor Carlos M. Gálvez, Professor Carlos Izaguirre, senyor don Antonio Ochoa Alcántara i Llicenciat Céleo Murillo Soto.

A l'obertura de l'Acadèmia hondurenya, el 28 de desembre de 1948, va assistir el senyor Manuel Aznar, avi de l'ex-president del Govern espanyol, José María Aznar, qui acudia llavors com a representant espanyol a la presa de possessió del nou Govern hondureny, l'1 de gener de 1949.[1]

Ha estat sempre una acadèmia que destaca pel seu dinamisme, pesi a les seves circumstàncies:[2]

Així, la biblioteca que conforme al seu objectius estatutaris havia atresorat durant dècades, va ser destruïda per l'huracà Mitch, fent-se actualment esforços per refer aquest inapreciable fons bibliogràfic.[3]

Igualment, l'edició commemorativa dels 400 anys del Quixot, editada per la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) juntament amb les 22 acadèmies de la llengua que existeixen al món hispà, de la qual es van editar prop d'un milió d'exemplars per distribuir-se als països de parla hispana, va ser una proposta de l'Acadèmia Hondurenya de la Llengua. En paraules del seu Director Oscar Acosta, "Al seu últim Congrés l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola reunida a Puerto Rico l'any 2002, va deliberar sobre la manera més apropiada de celebrar la cambra centenària de la publicació del Quixot. Un dels directors va proposar que es convoqués a un concurs sobre la vida i obra de Miguel de Cervantes un altre col·lega va parlar sobre la possibilitat de publicar un llibre d'assajos amb noves aproximacions al Quixot; un tercer va suggerir que es convoqués a un concurs per elaborar una cantata o concert simfònic sobre el cavaller de la trista figura; un altre acadèmic va pensar un gegantesc mural com el que Oswaldo Guayasamín té en l'aeroport de Barajas, amb el dubte si es col·loca a Madrid o a La Manxa; i es van poder sentir altres valuoses opinions atinentes al tema. Va ser llavors quan, deixant entreveure el meu ofici d'editor, vaig proposar imprimir el Quixot, en un format digne i en una edició popular accessible a totes les butxaques i a les unitats monetàries devaluades d'algunes de les nacions iberoamericanes, idea que va ser aprovada per consens unanimitat."

En la vint-i-dosena edició del diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola, 2001, la AHL va fer una valuosa aportació al món de parla hispana: 1950 hondureñismos van ser incorporats. Ja en l'edició vint-i-unena, 1992, es registraven 302. Així, compta amb uns dos mil 782 incloent 400 gentilicis hondurenys, la qual cosa converteix als hispanoparlants hondurenys en un dels majors aportants d'elements lèxics nous en aquesta edició del diccionari.

En 1957, amb la signatura del Tratar d'Intercanvi Cultural entre Espanya i Hondures tots dos governs es comprometien al fet que “dispensaran el seu suport (...) especialment a les seves respectives Acadèmies de la Llengua.” I des de 1960, amb la ratificació a Colòmbia del Conveni Multilateral sobre Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola, compta amb el respatller del Govern d'Hondures, ja que “Cadascun dels Governs signataris es compromet a donar suport moral i econòmic a la seva respectiva Acadèmia nacional de la Llengua Espanyola, o sigui a proporcionar-li una seu i una suma adequada per al seu funcionament.”[4]

A la fi del 2011, davant la situació d'amenaces i atemptats contra els mitjans de difusió i "la irracional escalada de violència que ha segat vides de periodistes i d'hondurenys i hondurenyes valuosos", va fer un pronunciament públic "per la llibertat d'expressió i a favor de la tolerància", amb la convicció per a la consecució de la seva missió de defensa i enriquiment de l'idioma, "és imprescindible la lliure circulació i expressió de les idees".[5]

Des de gener del 2012, i després de la presentació de la Biblioteca Centroamericana de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes per SAR el Príncep d'Astúries al Centre Cultural d'Espanya a Tegucigalpa integra conjuntament amb la Biblioteca Nacional d'Hondures, la Universitat Nacional Autònoma d'Hondures i la Universitat Pedagògica Nacional Francisco Morazán la Comissió Nacional de la Biblioteca Virtual de les Lletres Hondurenyes: «Una fita que ens omple d'orgull a tots els que habitem en la Pàtria Gran de la llengua que ens uneix».[6]

Publicacions EspecialitzadesModifica

 
Validant el Diccionari de les Llengües d'Hondures amb el poble Tol
  • Revista de l'Acadèmia Hondurenya de la Llengua, que en 1948 l'escriptor Carlos Izaguirre va proposar se li nomenés com “Hibueras”, mateix que va ser acceptat amb entusiasme.
  • En el 2005, l'Acadèmia va editar el Diccionari de Hondureñismos, amb el qual «Fa lliurament al poble hondureny del seu patrimoni lexicogràfic producte de la seva pràctica cultural i social.[7] La llengua és del poble que la parla, dia a dia es fa la llengua. Aquests hondureñismos són testimoniatge fidel de la identitat, la idiosincràsia, l'enginy i la creativitat del poble».
  • En el 2009, l'Acadèmia va editar conjuntament amb el Centre Cultural de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament – CCET la compilació d'assajos i articles sobre la cultura d'Hondures de Luis Mariñas Otero.[8]
  • En el 2013, l'Acadèmia va editar el Diccionari de les Llengües d'Hondures. Coordinat per Victor Manuel Ramos, pròleg de Luis Belzuz dels Rius: “El Diccionari de les Llengües d'Hondures, únic avui en el seu gènere, és el resultat de més de tres anys de constant treball i rigorosa recerca sota la coordinació del Excelentísimo Senyor Doctor i Membre de l'Acadèmia Hondurenya de la Llengua, senyor Víctor Manuel Ramos, amb el suport del Centre Cultural d'Espanya a Tegucigalpa en el marc de l'acció de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, en favor de la preservació del ric patrimoni immaterial lingüístic afrodescendiente i indígena d'Hondures”.[9]

Consulta el portal dedicat diversitat lingüística d'Hondures, amb accés als diccionaris de Hondureñismos i de les Llengües d'Hondures DLH de l'Acadèmia Hondurenya de la Llengua AHL.

AcadèmicsModifica

SeuModifica

L'antiga seu de l'Acadèmia Hondurenya de la Llengua estava situada en la 1.ª Avinguda i 3.ª Calle de Comayagüela i era compartida amb l'Acadèmia Hondurenya de Geografia i Història, quedant pràcticament destruïda amb el desbordament del riu Gran provocat pel pas de l'huracà Mitch. Aquesta deterioració, juntament amb la possibilitat que tornés a inundar-se per estar situada prop del riu, va fer que l'Acadèmia de la Llengua desistís de reedificar la seu en dita solar. Pel que, per mediació del Centre Cultural d'Espanya a Tegucigalpa, l'Acadèmia va remodelar amb fons de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament - AECID una nova seu a l'antiga Escola d'Alfabetització d'Adults, al Carrer de la Font del Casc Històric de Tegucigalpa.[13]

En l'acte d'inauguració d'aquest nova seu, el ministre de cultura Rodolfo Pastor Fasquelle va afirmar: "Hi ha altres coses que deu fer l'Acadèmia, per a això és just que l'ajudem des del Govern i, en particular, des de la Secretaria de Cultura. En el particular crec que hauria d'exercir un paper més actiu en la protecció de les indústries culturals vinculades a la llengua: l'editorial en primer terme, per descomptat, però també en suport de les indústries de la comunicació. Per això, a part de demanar un increment de la transferència directa del govern central a l'Acadèmia, em comprometo a incloure al pressupost de la Secretaria de Cultura una assignació per recolzar projectes concrets d'aquesta índole, però a canvi esperem el suport de l'Acadèmia per la visibilización, el reconeixement i la recerca, el rescat i la promoció de les altres llengües dels hondurenys, obligació que haurà de ser part del conveni a través del qual s'executin aquests fons, més que per saldar un deute històric, per assumir un compromís ineludible amb aquestes llengües originàries."[14]

Anualment, a través del programa Beques MAEC compte a la seva seu amb dos becaris de col·laboració, acollits al "Programa I.D: Beques per a Estrangers de Països amb Seus de les Acadèmies Corresponents i Associades de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) per a Estades de Col·laboració Formativa."

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. CARLOS FLORES VISITA ACADEMIA LENGUA Y PROMETE AYUDA A HONDUREÑA. EFE 2001-03-07.
  2. Breve historia de la Academia Hondureña de la Lengua 1948-1988, Cuadragésimo Aniversario de su Fundación.
  3. "j) Organizar una biblioteca especializada en materias gramaticales, lexicográficas, lingüísticas y literarias."
  4. Convenio multilateral sobre Asociación de Academias de la Lengua Española, Colombia, 28-07-60.
  5. http://web.archive.org/web/http://www.tiempo.hn/index.php/sucesos/1092-academia-de-la-lengua-se-pronuncia-contra-los-violentos "Necesitamos de la lucidez de nuestros mejores talentos, tanto como necesitamos de valentía, para una vez identificado el nudo del problema, procedamos a deshacerlo en una tarea decidida y a la vez metódica que evite las improvisaciones que maquillan o posponen las soluciones pero que no resuelve los problemas que nos agobian".
  6. Literatura + TIC’s: La Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes presentó su proyecto de Biblioteca Centroamericana en el CCET. 12-01-2012.
  7. Diccionario de Hondureñismo (ISBN 99926-29-20-7).
  8. Acercamiento a la cultura de Honduras por Luis Mariñas Otero.
  9. Extracto de la Presentación Institucional por el Embajador de España en Honduras, D. Luis Belzuz de los Ríos.
  10. http://www.latribuna.hn/news/50/ARTICLE/35215/2008-06-02.html
  11. http://www.neryalexisgaitan.com/
  12. http://web.archive.org/web/http://www.honduraslaboral.org/leer.php/205
  13. "El presidente de Honduras, Carlos Flores, se comprometió el viernes con García de la Concha, quien le visitó en la Casa Presidencial, a donar un local para la Academia Hondureña, pues el anterior fue destruido en 1998 por el huracán Mitch. Según el director de la Academia Hondureña, Oscar Acosta, el Gobierno de España donará los fondos para acondicionar la nueva sede, que sería un antiguo edificio donde funcionó el Ministerio de Trabajo cuando el padre del gobernante, Oscar A. Flores, dirigió esa institución en el Gobierno de Ramón Villeda Morales (1957-63)." DIRECTOR DE LA RAE TERMINA VISITA A HONDURAS Y VIAJA EL SALVADOR. EFE 2000-09-09.
  14. «UMBRALES: La Academia y las lenguas autóctonas de Honduras».

Enllaços externsModifica