Viquipèdia

Access Now

organització de drets digitals

Access Now és una organització sense ànim de lucre fundada l'any 2009 amb el propòsit de defensar i ampliar els drets digitals de les persones a tot el món,[1][2] indexar els tancaments d'internet,[3] proporcionar nodes de sortida per a la xarxa Tor[4] i posar fre a la indústria creixent de la cibervigilància i el ciberespionatge que representen una amenaça per als drets humans.[5]

Infotaula d'organitzacióAccess Now
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorganització sense ànim de lucre Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballdrets humans, drets digitals i drets civils Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaorganització no governamental Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació31 juliol 2009
FundadorKim Pham Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deEuropean Digital Rights Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
  • 463 Lincoln Place #241Brooklyn, New York 11238
  • Nova York
Gerent/directorBrett Solomon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Indicador econòmic
FinançadorFacebook
Ministeri Afers Exteriors
Global Affairs Canada (en) Tradueix
Swedish International Development Cooperation Agency (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ingressos totals5.100.000 $ (2018) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Número de telèfon+1(888) 414 0100 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webaccessnow.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: accessnow X: accessnow Instagram: accessnow LinkedIn: access-now Youtube: UC1WRUFROqjer720gqXiF91w Modifica el valor a Wikidata

Els principals finançadors inclouen Facebook, Global Affairs Canada, el Ministeri d'Afers Exteriors dels Països Baixos i l'Agència Sueca de Cooperació Internacional per al Desenvolupament.[6]

Història

modifica

Access Now va ser fundat per Brett Solomon, Cameran Ashraf, Sina Rabbani i Kim Pham el 2009, després de les controvertides eleccions presidencials iranianes d'aquell any.[7] Des d'aleshores, ha fet campanyes contra els tancaments d'internet,[8] la censura en línia, els acords comercials internacionals i la cibervigilància governamental.[9] Access Now defensa l'ús del xifratge[10] i està a favor de lleis i regulacions de seguretat cibernètica limitades.[11]

 
Una pancarta a la RightsCon de Tunis el 2019 reclamant justícia per a Zouhair Yahyaoui

Access Now organitza un congrés anual sobre seguretat informàtica anomenat RightsCon que es va celebrar per primera vegada a Silicon Valley el 2011 i, posteriorment, a Rio de Janeiro (2012), Silicon Valley (2014), Manila (2015), Silicon Valley (2016),[12] Brussel·les (2017), Toronto (2018),[13] Tunis (2019)[14] i en línia a partir de 2020. RightsCon reuneix representants polítics, gegants tecnològics, ONG i activistes independents per a debatre al voltant de la intersecció entre els drets humans i la digitalització[15] sobre, per exemple, el discurs de l'odi i la llibertat d'expressió, la intel·ligència artificial, la privadesa i la protecció de dades personals, el govern obert i la democràcia,[15] l'automatització i els futurs digitals, o el control de continguts i la construcció de pau.[16]

Projecte #KeepItOn

modifica
 

Access Now elabora un informe anual cada primavera sobre els tancaments d'internet, els bloquejos de les xarxes socials i els slowdowns d'internet a països d'arreu del món.[17][18][19] Access Now lluita contra la repressió política a internet i ofereix subvencions i suport a organitzacions de base per avançar en els drets dels usuaris i les comunitats que corren el risc de violacions dels drets digitals.[20]

Access Now recopila dades mitjançant Shutdown Tracker Optimization Project (STOP).[18] Aquest projecte utilitza dades de teledetecció per a identificar aturades del servei, bloquejos d'adreces IP i limitacions. Aquests casos es confirmen mitjançant reculls de notícies, testimonis d'activistes locals, reconeixements oficials del govern i declaracions dels proveïdors d'internet.[3] Es considera un tancament «la interrupció intencionada d'internet o de les comunicacions electròniques que les fa inaccessibles o efectivament inutilitzables per a una població específica o dins d'una ubicació, sovint per a exercir el control sobre el flux d'informació».[21][22][23][24]

Acces Now ofereix assessorament tècnic a periodistes i defensors dels drets humans que han estat víctimes d'atacs cibernètics, de programari espia, de robatori de dades o identitat i d'altres atacs digitals,[25][26] i suport sobre com construir infraestructures digitals integrals i sostenibles alhora que es protegeixen els drets digitals de les persones a les quals serveixen.[27]

L'organització ha rebut crítiques pel fet d'utilitzar persones voluntàries del país per a identificar i denunciar els atacs del seu propi govern a causa del risc que els suposa.[28][29][30][31] També hi ha qui ha proposat sistemes automatitzats per fer un seguiment més ètic d'aquestes interrupcions.

Referències

modifica
  1. ↑ «Access Now | Digital Watch». dig.watch. [Consulta: 17 maig 2021].
  2. ↑ Gollatz, Kirsten. The Turn to Artificial Intelligence in Governing Communication Online (en anglès), 2018. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Fletcher, Terry; Hayes-Birchler, Andria Presented at the Data for Policy Conference 2020, 2020. DOI: 10.5281/zenodo.3967398.
  4. ↑ «A Torifying Tale: Our experiences building and running Tor servers». Access Now, 18-08-2015. [Consulta: 17 maig 2021].
  5. ↑ «La Coordinadora s'adhereix a la Declaració de Ginebra sobre la vigilància selectiva i els Drets Humans digitals». Coordinadora d'ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida, 20-10-2022. [Consulta: 10 desembre 2022].
  6. ↑ «FUNDING» (en anglès). Access Now. [Consulta: 26 maig 2021].
  7. ↑ «#iranelection: The digital media response to the 2009 Iranian election». [Consulta: 18 maig 2013].
  8. ↑ Farrell, Paul. «Human rights groups condemn Nauru's criminalisation of political protest». the Guardian, 27-05-2015. [Consulta: 21 setembre 2015].
  9. ↑ «This Arcane Rule Change Would Give U.S. Law Enforcement New Power to Hack People Worldwide» (en anglès). , 11-05-2016.
  10. ↑ «Encrypt All The Things». encryptallthethings.net. Arxivat de l'original el 2015-09-27. [Consulta: 21 setembre 2015].
  11. ↑ «What Congress Can Do About Cybersecurity If CISA Fails». [Consulta: 21 setembre 2015].
  12. ↑ «RightsCon Summit Series». rightscon.org. Arxivat de l'original el 2015-09-12. [Consulta: 21 setembre 2015].
  13. ↑ Welch, Chris. «Sonos is pulling its ads off Facebook and Instagram, but only for a week» (en anglès). The Verge, 23-03-2018. [Consulta: 4 juny 2021].
  14. ↑ Wekwete, Ory Okolloh, Sharon. «As the continent digitizes rapidly, Africans need a bill of data rights to protect them online» (en anglès). Quartz, 12-06-2019. [Consulta: 4 juny 2021].
  15. ↑ 15,0 15,1 «Human Rights Work in Africa: From Digitization in Uganda to #RightsCon 2019 in Tunisia - betterplace-lab» (en anglès). en. [Consulta: 4 juny 2021].
  16. ↑ «RightsCon 2021 | Digital Watch». dig.watch. [Consulta: 4 juny 2021].
  17. ↑ Taye, Berhan. «SHATTERED DREAMS AND LOST OPPORTUNITIES A year in the fight to #KeepItOn». Access Now, 2021.
  18. ↑ 18,0 18,1 Anthonio, Felicia. «Shutdown Tracker Optimization Project (STOP) Methodology», 2021.
  19. ↑ «Mapping internet shutdowns around the world» (en anglès). www.aljazeera.com. [Consulta: 4 juny 2021].
  20. ↑ Dazed. «Access Now: how to defend human rights in the digital age» (en anglès). Dazed, 22-10-2021. [Consulta: 3 abril 2022].
  21. ↑ Kathuria, Rajat; Kedia, Mansi; Varma, Gangesh; Bagchi, Kaushambi; Sekhani, Richa «Còpia arxivada» (en anglès). Think Asia, 30-04-2018. Arxivat de l'original el 2021-05-26 [Consulta: 10 desembre 2022].
  22. ↑ «Internet shutdowns cost countries $2.4 billion last year». , 2016.
  23. ↑ Wagner, Benjamin (en anglès) International Journal of Communication, 12, 1, 2018, pàg. 3917–3938. ISSN: 1932-8036.
  24. ↑ Freyburg, Tina; Garbe, Lisa (en alemany) International Journal of Communication, 12, 2018, pàg. 3896–3916. ISSN: 1932-8036.
  25. ↑ «The cybersecurity helpline protecting citizens from digital attacks» (en anglès). The Daily Swig | Cybersecurity news and views, 18-04-2019. [Consulta: 4 juny 2021].
  26. ↑ «Digital Security Helpline» (en anglès). Access Now. [Consulta: 7 juny 2021].
  27. ↑ «Facing the Challenge of an Evolving Digital Civil Space» (en anglès americà). Digital Impact, 14-05-2020. [Consulta: 4 juny 2021].
  28. ↑ VanderSloot, B., McDonald, A., Scott, W., Halderman, J.A., & Ensafi, R. (2018). Quack: Scalable Remote Measurement of Application-Layer Censorship. In Proceedings of the 27th USENIX Security Symposium.
  29. ↑ Hoang, P. N., Doreen, S., Polychronakis, M., (2019). Measuring I2P Censorship at a Global Scale. In Proceedings of the 9th USENIX Workshop on Free and Open Communications on the Internet.
  30. ↑ Raman, R. S., Stoll, A., Dalek, J., Ramesh, R. Scott, W., & Ensafi, R. (2020). Measuring the Deployment of Network Censorship Filters at Global Scale. Network and Distributed System Security (NDSS) Symposium 2020.
  31. ↑ Weinberg, Zachary Carnegie Mellon University, 2018.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Access_Now&oldid=33771494»