Els adapisoricúlids (Adapisoriculidae) són una família de mamífers euteris extints tradicionalment inclosos dins l'ordre dels insectívors.[1] La classificació sistemàtica d'aquesta família enigmàtica no va ser fàcil .[2] El biòleg estatunidenc Leigh Van Valen (1935-2010) va descriure la família el 1967, tot afegint el caveat que «és la família insectívora per a la qual fa menester una major revisió supraespecífica».[3]

Infotaula d'ésser viuAdapisoricúlids
Adapisoriculidae Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Període
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
FamíliaAdapisoriculidae Modifica el valor a Wikidata
Van Valen, 1967
Gèneres

Se'n van trobar a l'Índia, Nord-àfrica i Europa i el 2019 per primera vegada a Namíbia a l'hemisferi sud.[4] Conté sis gèneres.[5] El primer va ser descrit per Lemoine, el 1885.[6]

Segons la classificació taxonòmica proposada per Lopatin el 2006, van ser inclosos com a grup de posició incerta dins els lipotifles.[2] Quan se'n descobriren els primers fòssils, els paleontòlegs creien que es tractava de tupaies similars a primats, d'aquí el nom Adapisoriculus (d'Adapis, un gènere de primats arcaics i del llatí sorex, 'musaranya').[cal citació]

Alguns, basant-se en la seva presència al Paleocè africà, suggereixen una relació amb els afroteris, mentre que altres tracen una relació amb els euarcontoglirs.[7]

Referències

modifica
  1. Gheerbrant, Emmanuel «Les mammifères paléocènes du Bassin d'Ouarzazate (Maroc). III. Adapisoriculidae et autres mammifères (Carnivora,? Creodonta, Condylarthra,? Ungulata et incertae sedis)» (en francès). Palaeontographica A, 1-4, 1995, pàg. 39.
  2. 2,0 2,1 de Bast, Sigé i Smith, 2012, p. 35-37.
  3. van Valen, 1967, p. 272.
  4. Pickford, Martin «Adapisoriculidae from the Southern Hemisphere» (en anglès). Communications of the Geological Survey of Namibia, 21, 2019, pàg. 26-31.
  5. de Bast, Sigé i Smith, 2012, p. 37.
  6. Lemoine, V. «Etude sur quelques petits mammifères de la faune cernaysienne des environs de Reims». Bulletins de la Société Géologique de France, 13, 1885, pàg. 203-217.
  7. de Bast, Sigé i Smith, 2012, p. 35.

Bibliografia

modifica