Adela Fernández y Alonso
Adela Fernández y Alonso (Madrid, 15 de febrer de 1852–?) va ser una pianista espanyola.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 febrer 1852  Madrid |
| Mort | valor desconegut valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista |
| Professors | Baltasar Saldoni i Remendo |
Nascuda al carrer del Clavel, 13, de Madrid, el 15 de febrer de 1852. Era filla de Ramón Fernández i d'Eugenia Alonso, que van proporcionar-li una esmerçada i variada educació, des de lletres i aritmètica a francès i música. Aprengué solfeig i rudiments de piano amb Ramona Silvestre, una de les primeres deixebles del Conservatori de Madrid. Dos anys més tard tingué dos professors més fins que el 1866 va fer-li classes de música Baltasar Saldoni. Poc abans de complir 15 anys, va començar a donar concerts a casa del seu mestre i esdevingué una de les alumnes més distingides tant de piano com de cant.[1][2] El mateix Saldoni el 1866 va dedicar dues romances a la seva alumna titulades Pietoso amor deh rendi i Caro, guardami il puro afetto.[2]
Referències
modifica- ↑ Ballesteros Robles, Luis. Diccionario biográfico matritense (en castellà). Madrid: Ajuntament de Madrid, 1912, p. 199.
- ↑ 2,0 2,1 Saldoni y Remendo, Baltasar. Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles (en castellà). Madrid: Imprenta de D. Antonio Pérez Dubrull, 1868, p. 86, 270-271.