Adelaida de Besalú (comtessa consort d'Empúries)
Comtessa consort d'Empúries
|
No s'ha de confondre amb Adelaida de Besalú (comtessa consort d'Urgell). |
Adelaida de Besalú va ser comtessa consort d'Empúries.
| Biografia | |
|---|---|
| Família | |
| Cònjuge | Ponç I d'Empúries  |
| Fills | Ermengarda d'Empúries, Ermessenda d'Empúries, Isabel d'Urgell, Hug II d'Empúries, Berenguer d'Empúries |
| Pares | Bernat Tallaferro i Toda de Provença |
Era filla de Bernat Tallaferro, comte de Besalú, i de Toda de Provença, anomenada Adelaida, i neta de Ramon Borrell I de Barcelona,[1] segons consta en el testament.[2] Casada amb Ponç I d'Empúries, del matrimoni en van néixer Hug II, successor al títol de comte, Pere, esdevingut membre de la comunitat monàstica de Sant Pere de Rodes el 1063,[3] Berenguer, que va rebre les terres i els títols del vescomtat de Peralada,[4] i Ermessenda, casada amb Ramon Mir II, senyor de Vic i Gran Senescal de Catalunya.[5]
Referències
modifica- ↑ «Ponç I d'Empúries». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 26 novembre 2021].
- ↑ Menéndez Pidal, Ramón. Historia de España (en castellà). vol. 9. Barcelona: Espasa-Calpe, 1935, p. 354.
- ↑ Aurell, Martí «Jalons pour una enquête sur les strategies matrimoniales des comtes catalans (IXe-XIe s.)». Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, vol. 23, 1991, pàg. 337.
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació de Girona, 2009, p. 296.
- ↑ Heiss, Alois. Monedas hispano-cristianas desde la invasión de los árabes (en castellà). vol. 2. Madrid i París: R. N. Milagro i Rollin y Feuardent, 1867, p. 129.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adelaida de Besalú