Adelbert Schulz
Adelbert Schulz (20 de desembre de 1903 - 28 de gener de 1944) va ser un oficial alemany de la policia i la Wehrmacht, finalment general i comandant de divisió de Panzertruppe durant la Segona Guerra Mundial. Va ser un dels 27 destinataris de la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb fulles de roure, espases i diamants de l'Alemanya nazi.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 desembre 1903 Berlín (Alemanya) |
| Mort | 28 gener 1944 (40 anys) Xepetivka (Ucraïna) |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Activitat | 1935 - |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Tercer Reich |
| Branca militar | Guerra mecanitzada |
| Rang militar | general general major |
| Comandant de (OBSOLET) | 7a Divisió Panzer |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial, batalla de França, Operació Barbarroja i batalla de Kursk |
| Premis | |
Biografia
modificaAdelbert (de vegades escrit Adalbert) Schulz va néixer el 20 de desembre de 1903 a Berlín. Inicialment va estudiar per esdevenir director de ban c, però el 1925 canvià la seva carrera per la policia.[1]
L'1 d'octubre de 1935 Schulz va ser traslladat de la policia a l'exèrcit alemany .[2] La unitat de Schulz va participar en les ocupacions d'Àustria i dels Sudets. Va participar a la batalla de França servint al comandament del general Erwin Rommel. El 29 de setembre de 1940 va rebre la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro. El 31 de desembre de 1941 li van concedir les Fulles de Roure a la seva Creu de Cavaller. El 6 d'agost de 1943 va rebre les Espases a la Creu de Cavaller i va ser ascendit a Coronel. El 9 de gener de 1944, va rebre els diamants per a la seva creu de cavallers, va ser ascendit a major general i nomenat comandant de la 7a Divisió Panzer.
Schulz va ser ferit en acció a la zona de Xepetivka el 28 de gener de 1944 i va morir el mateix dia.
Historial de promocions
modificaPolicia
modifica- Polizeianwärter – 20 de desembre de 1925
- Polizeiwachtmeister – 1927
- Polizeileutnant – 20 d'abril de 1934[1]
Heer
modifica
Oberleutnant – 1 d'octubre de 1935
Hauptman - 1940
Major – 1 de gener de 1942
Oberstleutnant – gener de 1943
Oberst – 1 de novembre de 1943
Generalmajor –1 de gener de 1944[1]
Condecoracions
modifica
Creu de Ferro de II Classe - 24 de maig de 1940
Creu de Ferro de I Classe - 24 de maig de 1940[3]
Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Diamants
Creu de Cavaller de la Creu de Ferro (226è del Heer) - 29 de setembre de 1940 com a Hauptmann i cap del 1./Panzer-Regiment 25[4]
Fulles de Roure (47è) – 31 de desembre de 1941 com a Hauptmann i comandant del I./Panzer-Regiment 25[4]
Espases (33è) – 6 d'agost de 1943 com a Oberstleutnant i comandant del Panzer-Regiment 25 [4]
Diamants (9è) – 14 de desembre de 1943 com a Oberst i comandant del Panzer-Regiment 25 [4]
Insígnia de Combat de Tancs en plata
Insígnia de Ferit en negre
Medalla del 13 de març de 1938
Medalla de l'1 d'octubre de 1938
Medalla de la Campanya d'Hivern a l'Est 1941/42- 1 menció al Wehrmachtbericht (30 d'abril de 1944)
Referències
modificaBibliografia
modifica- Berger, Florian. Mit Eichenlaub und Schwertern. Die höchstdekorierten Soldaten des Zweiten Weltkrieges (en german). Vienna, Austria: Selbstverlag Florian Berger, 1999. ISBN 978-3-9501307-0-6.
- Kurowski, Franz (2008). Generalmajor Adelbert Schulz Mit der 7. Panzerdivision in West und Ost (in German). Flechsig Verlag. ISBN 978-3-88189-767-9.
- Scherzer, Veit. Die Ritterkreuzträger 1939–1945 Die Inhaber des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939 von Heer, Luftwaffe, Kriegsmarine, Waffen-SS, Volkssturm sowie mit Deutschland verbündeter Streitkräfte nach den Unterlagen des Bundesarchives (en german). Jena, Germany: Scherzers Militaer-Verlag, 2007. ISBN 978-3-938845-17-2.
- Thomas, Franz. Die Eichenlaubträger 1939–1945 Band 2: L–Z (en german). Osnabrück, Germany: Biblio-Verlag, 1998. ISBN 978-3-7648-2300-9.
| Precedit per: General der Panzertruppe Hasso von Manteuffel |
 Comandant de la 7a Divisió Panzer Gener de 1944 – 28 de gener de 1944 |
Succeït per: Oberst Wolfgang Gläsemer |