Adrià II

papa de l'església catòlica

Adrià II (Roma, 79214 de desembre de 872) fou Papa de Roma des del 867 fins al 872.

Plantilla:Infotaula personaAdrià II

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement792 Modifica el valor a Wikidata
Roma (Regne dels Francs) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 desembre 872 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Roma (Sacre Imperi Romanogermànic) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturabasílica de Sant Pere del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
106è Papa
18 desembre 867 – 14 desembre 872 (Gregorià)
← Papa Nicolau IJoan VIII → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma
Estats Pontificis Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióDonato Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEstefania Modifica el valor a Wikidata
Fillsfilla d'Adrià II Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontDiccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron
Petit Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron
The Nuttall Encyclopædia >>>:A′drian II. Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 8822070 Modifica els identificadors a Wikidata

Va ser escollit papa després d'haver-ne rebutjat l'elecció en dues ocasions en considerar que la seva edat, propera als vuitanta anys, no el feia el més indicat per exercir el pontificat. No obstant això, ni la seva edat, ni el fet que abans de ser ordenat sacerdot hagués estat casat i fos pare d'una filla, van impedir que tant el clergue com el poble romà insistissin fins a aconseguir la seva acceptació.

Va convocar el VIII Concili Ecumènic amb l'objectiu de solucionar les discrepàncies doctrinals sorgides amb el Patriarca Foci I de Constantinoble que havia excomunicat el Papa Nicolau I i s'havia oposat a la inclusió al Credo de la clàusula del filioque.

En aquest Concili es resolgué el cisma focià excomunicant Foci i es decretà que l'Església búlgara dependria de Constantinoble i, per tant, que la seva evangelització correspondria a missioners romans d'Orient. També es va arribar al compromís que a Occident fos reconegut el primat romà però rebutjant a Orient tota jurisdicció papal.

Durant el seu pontificat va rebre a Roma els germans Ciril i Metodi, als quals va ajudar en l'evangelització dels eslaus permetent la litúrgia en la seva pròpia llengua, i trencant així amb la tradició existent fins aleshores que només reconeixia l'ús del llatí, del grec o de l'hebreu a la litúrgia.

El seu pontificat va tenir un moment crític quan un germà de l'antipapa Anastasi va assassinar la dona i la filla d'Adrià, que hi residien al Palau del Laterà.