Adriana Kaplan Marcusán

Antropòloga especialista en salut sexual i reproductiva

Adriana Kaplan Marcusán (Buenos Aires, 1956) és una antropòloga argentina directora de la Fundació Wassu de la Universitat Autònoma de Barcelona i experta en salut sexual i reproductiva amb dedicació especial a la prevenció de les mutilacions genitals femenines.

Infotaula de personaAdriana Kaplan Marcusán
Adriana Kaplan Marcusán-Gambia-2011-04-28.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1956 Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióantropòloga Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Adriana Kaplan Marcusán va néixer a Buenos Aires el1956.[1] És professora d'Antropologia de la Salut en el Departament d'Antropologia Social i Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona, Directora de la Fundació Wassu de la Universitat Autònoma de Barcelona i directora de la Càtedra de Transferència del Coneixement.[2][3] Des del 1989 I ha estat investigant a Gàmbia, Senegal i Guinea Bissau sobre salut sexual i reproductiva, centrant-se en l'estudi i la prevenció de les mutilacions genitals femenines (MGF).[4] Dirigeix, com a investigadora principal, l'Observatori Transnacional de Recerca Aplicada a la Transferència del Coneixement per a la Prevenció de la MGF que allotja la Fundació Wassu-UAB, amb dues bases de recerca, una a Espanya i una altra a Gàmbia, tot desenvolupant una metodologia innovadora i sostenible, basada en l'evidència i orientada a resultats.[3]

Entre les seves publicacions figuren diversos articles i llibres i ha dirigit quatre documentals Gàmbia, cicle vital i supervivència (1991),[5] Iniciació sense Mutilació (2004)[6] que aporta una proposta metodològica alternativa per a la prevenció de la MGF, traduït a cinc llengües locals, a petició de la Vicepresidència d'aquest país, i finalment, Declaración de Brufut (2009),[7] Un futur sense mutilació (2013),[8] que recull els testimonis de professionals de la salut, estudiants, llevadores tradicionals, circuncidadores, líders comunitaris i religiosos, formats a través de la metodologia de recerca aplicada a la transferència del coneixement en cascada.

Premis i reconeixementsModifica

  • 1998 Premi de Recerca en Ciències Socials de la Fundació La Caixa.[2]
  • 2003 Excel·lència Investigadora Ramón y Cajal, Ministeri d'Educació i Ciència.[3]
  • 2009 Càtedra de Transferència del Coneixement Parc de Recerca-Santander.[3]
  • 2010 L'Associació Catalana de Comunicació Científica la va seleccionar com una de les setze científiques catalanes d'excel·lència.[2]
  • 2013 pel seu extens treball etnogràfic a Àfrica va ser inclosa en les "99 obres clàssiques d'antropologia del món" pel Centre de Recerques i Estudis Superiors en en Antropologia Social de Mèxic.[2]
  • 2014 Reconeixement per la seva lluita fa més de 20 anys contra la MGF amb motiu del 25 de novembre, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra la Dona, per part del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.[3]
  • 2017 Memorial Lluís Companys de la Fundació Irla per la seva trajectòria en la lluita contra la violència de gènere, especialment de l'ablació.[9]
  • 2017 IV Premis DKV Medicina i Solidaritat, Premi a la Trajectòria.[9]
  • 2018 Premio PIACI Global Women's Award per la George Washington University.[10]

ReferènciesModifica

  1. Quintáns, Jessica Mouzo (6 de febrero de 2015).
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Departament d'Antopologia Social (UAB)». Universitat Autònoma de Barcelona. [Consulta: 11 gener 2019].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Fundación Wassu-UAB». Arxivat de l'original el 2018-12-09. [Consulta: 11 gener 2019].
  4. Pestano, Lidia. «"En España hay 17.000 niñas en riesgo de sufrir la ablación genital"» (en castellà). La Provincia Diario de Las Palmas, 27-01-2017. [Consulta: 11 gener 2019].
  5. «Gambia. Ciclo vital y supervivencia». [Consulta: 13 setembre 2019].
  6. «Iniciació sense mutilació (català)». [Consulta: 13 setembre 2019].
  7. «Declaración de Brufut (castellano)». [Consulta: 13 setembre 2019].
  8. «Un futuro sin mutilación. Una cascada de transferencia de conocimiento.». [Consulta: 13 setembre 2019].
  9. 9,0 9,1 Barcelona, UAB-Universitat Autònoma de. «Adriana Kaplan recibe dos premios por su trayectoria» (en castellà). [Consulta: 11 gener 2019].
  10. «A Mini United Nations Convenes In Washington, D.C.» (en anglès). [Consulta: 11 gener 2019].