L'ádyton (grec τὸ ἄδυτον, literalment «lloc en el qual no es pot entrar») és un terme d'arquitectura que designa en un temple de l'antiga Grècia a un espai reservat per a certes funcions, la majoria religioses. Es tracta d'una habitació o bé darrere del naos, o bé enquadrada al mateix naos, on només podien accedir els sacerdots. L'ádyton podia ser també subterrani (es parlarà llavors de cripta) o en canvi realçat sobre un podi.[1]

Exemple d'ádyton del temple d'Apol·lo de Figalia.

Referències

modifica
  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 29 octubre 2014].