Aelfwine de Deira

Ælfwine (també escrit Elfwin) va ser el darrer rei de Deira, després d'ell el títol seria abolit i els governants d'aquest país s'anomenarien reis de Northumbria. Va pujar al tron en substitució del seu germà Egfrid, quan Deira era un territori vassall d'Oswiu de Northumbria. Va morir en batalla quan tenia uns divuit anys.

Infotaula de personaÆlfwine
Biografia
Naixement661 Modifica el valor a Wikidata
Mort679 Modifica el valor a Wikidata (17/18 anys)
batalla del Trent Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort en combat Modifica el valor a Wikidata
  rei de Deira
670 – 679
Egfrid
extint →
Dades personals
Grup ètnicAngles Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógovernant
Família
ParesOswiu i Eanflæd
GermansAlfleda, Osthryth (en) Tradueix, Alhfrith de Deira, Aldfrith i Egfrid de Northúmbria Modifica el valor a Wikidata

Quan Efrith va succeir el seu pare com a rei de Northumbria l'any 670, va posar el seu germà Aelfwine en substitució del seu antic càrrec, governant del regne vassall de Deira, amb el títol de rei.[1] Aelfwine encara era un noi en aquella època, i probablement Egrid volia introduir-lo en els assumptes d'estat per més endavant fer-lo hereu de tot el reialme, ja que ell no tenia fills. Però va morir en la batalla del Trent el 679 contra els mercis. Tot i que la seva mort hauria pogut portar a una escalada de la violència per voler venjar la mort d'un rei, això es va evitar gràcies a la intervenció de l'arquebisbe Teodor de Canterbury, que va proposar el pagament d'una compensació (el tradicional wergeld per part del rei Æthelred de Mèrcia.[2][3]

ReferènciesModifica

  1. Yorke, 2002, p. 79.
  2. Beda, Historia ecclesiastica gentis Anglorum, llibre IV, capítol 21
  3. Cannon, Cannon i Hargreaves, 2009, p. 34.

BibliografiaModifica

  • Cannon, J; Cannon, J A; Hargreaves, A. The Kings & Queens of Britain. Oxford University Press, 2009. 
  • Kirby, D.P.. The Earliest English Kings. Londres: Routledge, 1992. ISBN 0-415-09086-5. 
  • Yorke, Barbara. Kings and Kingdoms in Early Anglo-Saxon England. Londres: Routledge, 2002. ISBN 1-85264-027-8.