Aerofrenada

(S'ha redirigit des de: Aerofrenat)

L'aerofrenada (no confondre amb aerocaptura[1]) és una tècnica que s'utilitza en astronàutica per canviar la mida i la forma de l'òrbita d'una nau en òrbita utilitzant l'atmosfera del planeta al qual orbita. La nau usa la fricció amb l'atmosfera del planeta per frenar-se a cada òrbita, la qual cosa redueix progressivament la mida de l'òrbita per adequar-la als objectius de la missió.[2] Com en la Terra, les capes altes de l'atmosfera d'un planeta canvien dia a dia i de lloc a lloc, amb variacions difícils de predir, de manera que aquesta maniobra és arriscada per l'orbitador i difícil per als operadors. Amb aquesta tècnica s'estalvia molt pes en el propelent que seria necessari si es volgués inserir la nau directament en l'òrbita final.

Representació artística de l'aerofrenada del Mars Reconnaissance Orbiter.

MètodeModifica

Quan la sonda espacial arriba a la seva destinació final, habitualment acaba en una òrbita allargada, producte de la inserció orbital. Normalment l'òrbita s'ha de disminuir i circularitzar-se per complir amb els objectius de la missió. Utilitzant l'aerofrenada la nau fa vols rasants per l'atmosfera superior del planeta, el que la frena i fa que l'apoastre disminueixi, circularitzant l'òrbita una mica en cada passada. La maniobra sol requerir grans quantitats de temps fins a arribar a l'òrbita final. A Mart, per exemple, aquesta operació pren prop de 6 mesos i centenars de passades per l'atmosfera del planeta.[3] Aquest mètode genera molta energia cinètica la qual al seu torn es tradueix en calor, que la nau ha de dissipar.

Missions espacialsModifica

La primera vegada que es va utilitzar aquesta tècnica va ser a la missió a Venus de la sonda Magellan, i es va utilitzar en part per determinar la composició de l'atmosfera superior i en part per provar l'eficàcia de la nova tècnica.[4]

La tècnica va ser utilitzada a Mart per primera vegada per la Mars Global Surveyor[5] i posteriorment per la Mars Reconnaissance Orbiter.

Aerofrenada en la ficcióModifica

A la novel·la de ciència-ficció Space Cadet (1948) de Robert A. Heinlein, l'aerofrenada s'utilitza per estalviar combustible mentre alenteix la nau espacial Aes Triplex en una missió estesa i no planificada a la superfície del planeta Venus, durant un trànsit des del Cinturó d'asteroides a la Terra.

A la pel·lícula 2010: The Year We Make Contact, la Leonov s'utilitza d'aerofrenada en l'atmosfera de Júpiter, per trobar-se amb la Discovery.[6]

En el quart episodi de Stargate Universe, la nau Destiny dels Antics pateix una pèrdua gairebé completa de potència i ha d'utilitzar l'aerofrenada per canviar de rumb. L'episodi acaba amb una deixada en suspens (cliffhanger), on la nau es va dirigir directament cap a una estrella.

ReferènciesModifica

  1. Alex Calvo. «Aerocaptura» (PDF). Revista Nostra Nau, abril 2006. [Consulta: 22 maig 2010].
  2. «Sistema de Aerofrenado del MGS» (en castellà). [Consulta: 22 maig 2010].
  3. «The Mars Society España» (en castellà). [Consulta: 22 maig 2010].
  4. José Mª Fernández Rúa. «Marte: en busca del agua perdida» (en castellà). PCWorld, 01-12-1997. [Consulta: 22 maig 2010].
  5. «Mars Global Surveyor». [Consulta: 22 maig 2010].
  6. «2010. El año que hicimos contacto» (en castellà). [Consulta: 22 maig 2010].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aerofrenada