Aerovagó

L'aerovagó (rus: Аэроваго́н, аэродрези́на) va ser un automotor ferroviari experimental d'alta velocitat equipat amb un motor d'aviació i tracció d'hèlix inventat per Valerian Abakovski, un enginyer soviètic originari de Letònia. Va produir velocitats de fins a 140 quilòmetres per hora (87 milles per hora).^[1] L'aerovagó estava pensat per al transport exprés de documents importants i per a transportar funcionaris soviètics en afers governamentals.

El 24 de juliol de 1921, un grup de delegats al Primer Congrés de la Internacional Sindical Roja,^[2] dirigit per Fiódor Serguéiev, va portar l'aerovagó de Moscou a les mines de Tula per a reunir-se amb miners locals i visitar una fàbrica d'armes.^[3] Abakovski també anava a bord. Encara que van arribar amb èxit a Tula, al trajecte de tornada a Moscou l'aerovagó va descarrilar a gran velocitat prop de Sérpukhov,^[2]^[4] perdent-hi la vida 6 de les 22 persones a bord.^[4] Un setè home (Paul Freeman) va morir després a causa de les ferides.^[5]

Una investigació oficial va concloure que la causa del descarrilament va ser el mal estat de la via del tren. Artiom Sergueiev (fill de la víctima Fiódor Sergueiev ) va denunciar un suposat sabotatge organitzat per Lev Trotski.^[6]^[7]^[8] Els set homes morts en l'accident van ser enterrats amb honors a la Necròpolis de la Muralla del Kremlin.^[5]^[9]

Referències

↑ «По рельсам c…пропеллером» (en russian). MK.ru, 10-08-2007. Arxivat de l'original el 23 August 2011.
↑ ^2,0 ^2,1 The Communist International, organ of the Executive Committee of the Communist International, no.19, [1921]
↑ Sinelshchikova, Ekaterina. «Первый советский Аэровагон и что с ним случилось» (en russian). Russia Beyond, 04-08-2021.
↑ ^4,0 ^4,1 Windle, Kevin New Zealand Slavonic Journal, 38, 2004, pàg. 160, 177. JSTOR: 40922184.
↑ ^5,0 ^5,1 Letters from Tom Mann to Elsie Mann, Moscow, 26 and 30 July 1921; archives of Tom Mann, Modern Records Centre, University of Warwick, document references: MSS.334/3/6/5-6.
↑ Ovchinnikov, Dmitry. «Товарищ Артём. Смерть в аэровагоне» (en russian). Rodina, 24-07-2021.
↑ Dmitrievsky, Alexander. «Для меня большая честь – быть сыном председателя Донецко-Криворожской Республики» (en russian). Донецкий коммуникационный ресурс, 2007. Arxivat de l'original el 9 December 2013.
↑ YEKATERINA SINELSCHIKOVA. «USSR’s first AEROWAGON - and the dark story behind it». Russia Beyond, 03-08-2021. [Consulta: June 7, 2023].
↑ «КРАСНАЯ ПЛОЩАДЬ - это... Что такое КРАСНАЯ ПЛОЩАДЬ?». academic.ru. [Consulta: 29 novembre 2017].

Vegeu també

Llista d'inventors que han mort amb els seus propis invents

[1] «По рельсам c…пропеллером» (en russian). MK.ru, 10-08-2007. Arxivat de l'original el 23 August 2011.

[organ-2] 2,0 ^2,1 The Communist International, organ of the Executive Committee of the Communist International, no.19, [1921]

[3] Sinelshchikova, Ekaterina. «Первый советский Аэровагон и что с ним случилось» (en russian). Russia Beyond, 04-08-2021.

[:0-4] 4,0 ^4,1 Windle, Kevin New Zealand Slavonic Journal, 38, 2004, pàg. 160, 177. JSTOR: 40922184.

[Tom_Mann-5] 5,0 ^5,1 Letters from Tom Mann to Elsie Mann, Moscow, 26 and 30 July 1921; archives of Tom Mann, Modern Records Centre, University of Warwick, document references: MSS.334/3/6/5-6.

[Rodina-6] Ovchinnikov, Dmitry. «Товарищ Артём. Смерть в аэровагоне» (en russian). Rodina, 24-07-2021.

[7] Dmitrievsky, Alexander. «Для меня большая честь – быть сыном председателя Донецко-Криворожской Республики» (en russian). Донецкий коммуникационный ресурс, 2007. Arxivat de l'original el 9 December 2013.

[8] YEKATERINA SINELSCHIKOVA. «USSR’s first AEROWAGON - and the dark story behind it». Russia Beyond, 03-08-2021. [Consulta: June 7, 2023].

[9] «КРАСНАЯ ПЛОЩАДЬ - это... Что такое КРАСНАЯ ПЛОЩАДЬ?». academic.ru. [Consulta: 29 novembre 2017].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]