Afroamericans de l'Equador

Els Afroamericans de l'Equador o els Afroequatorians són els descendents dels esclaus negreafricans que van ser portats pels espanyols a l'actual estat de l'Equador. Aquests representen un 10% de la població equatoriana.

Afroequatorians

Tipus	ètnia
Població total	1.700.000-2.000.000
Llengua	castellà
Religió	cristianisme
Grups relacionats	Afrollatinoamericans, equatorians
Geografia
Estat	Equador
Regions amb poblacions significatives
Província d'Esmeraldas, Valle del Chota, Província d'Imbabura, Quito, Guayaquil

L'Equador té una població aproximada d'2.000.000 afroequatorians. La cultura afroequatoriana es troba sobretot a la zona de la costa del nord-oest de l'Estat. Els afroamericans són majoritaris (un 70% de la població) a la província d'Esmeraldas i al Valle del Chota, de la Província d'Imbabura. També són significatius a Quito i a Guayaquil. El que és més conegut fóra de les fronteres equatorianes sobre els afroequatorians és la música marimba.

Història

Gran part dels afroamericans equatorians descendeixen dels supervivnts de les naus negreres que van naufragar a la costa nord de l'Equador i a la costa sur de Colòmbia, entre el segle xvii i el segle xviii. Aquests van organitzar les seves pròpies comunitats al marge dels indígenes i dels colonitzadors espanyols. Es van ubicar a la zona d'Esmeraldas i els seus voltants i posteriorment han emigrat cap a altres zones. Aquests eren lliures.

Un altre percentatge important d'afroequatorians prové dels esclaus que hi havia als latifundis de la costa i la serra, que van obtenir la llibertat a la dècada del 1860. Ambdós grups, els lliberts d'Esmeraldas i els esclaus de la resta del país, normalment provenien de l'Àfrica Occidental i tenen cognoms espanyols dels seus antics amos o cognoms africans hispanitzats.

A finals del segle xix i a principis del segle xx també hi ha una entrada de població d'origen africà, durant la construcció del ferrocarril entre Durán i Quito, els quals van ser contractats com a obrers de la construcció pel govern d'Eloy Alfaro. Aquests provenien de Jamaica. Aquests van constituir una minoria d'immigrants i foren els primers que es van organitzar sota les ideologies del moviment obrer a l'Equador (eren sobretot anarquistes). Es caracteritzen pels seus cognoms anglosaxons i actualment estan assimilats totalent a les ciutats.

Cultura i religió

L'aspecte més visible i conegut de la cultura afroequatoriana és la música. Per una banda hi ha la música negra de la província d'Esmeraldas. A aquí es va desenvolupar i conservar la música característica de les comunitats afrodescendents de la zona que es caracteritza sobretot per l'ús de la marimba i tambors.

Per una altra banda hi ha les comunitats negres del Valle del Chota, a la serra nord, a la frontera entre les províncies d'Imbabura i de Carchi, zona en la qual es va desenvolupar l'estil musical conegut com a Bomba del Chota, en el que els principals instruments són la guitarra i els tambors.

Els dos tipus de música són molt diferents, ja que la primera és més evidentment afroamericana, mentre que la segona té més influències indígenes i mestisses.

Respecte a la religió, els rastres dels cultes africans no són presents a l'Equador. No s'ha produït un sincretisme religiós com a Cuba o Brasil. Però, de totes maneres, la missa esmeraldenya té uns trets específics, ja que incorpora música i cants d'origen afroamericà.

Alguns poetes afroequatorians destacats són Nelson Estupiñán Bass i Antonio Preciado.

Afroequatorians notables

• Alberto Spencer. Futbolista destacat.
• Monica Chala. El 1996 va ser la primera afroequatoriana que va esdevenir Miss Equador.
• Agustin Delgado. Jugador de futbol.
• Afrikáns Homo Sapiens és un grup musical. El seu estil musical és el Bao, una fusió entre ritmes nadius i caribenys.
• Jaime Hurtado. Fundador i líder del Movimiento Popular Democrático. Fou assassinat a l'hivern del 1999.
• Nelson Estupiñán Bass. Literat.

Enllaços externs

• Centro Cultural Afroecuatoriano Arxivat 2012-02-16 a Wayback Machine. Web del Centro Cultural Afroecuatoriano (castellà)