Bonifaci i Aglaida de Roma

(S'ha redirigit des de: Aglaida de Roma)

Bonifaci de Tars i Aglaida de Roma foren dos personatges, probablement llegendaris, convertits al cristianisme. Són venerats com a sants per diverses confessions cristianes.

Infotaula de personaBonifaci i Aglaida

Bonifaci i Aglae, per Alexandre Cabanel, s. XIX
Biografia
NaixementBonifatius, Aglae
segle III Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort14 maig 290 Modifica el valor a Wikidata
Tars Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortDecapitació Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSanti Bonifacio e Alessio (Roma) 
màrtir i religiosa
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Ortodoxa, anglicanisme
CanonitzacióAntiga, venerats a partir del s. IX; inclosos al calendari occidental al s. XII
Festivitat14 de maig (catòlics), 19 de desembre (orient)

Llegenda modifica

 
Icona oriental amb Bonifaci de Tars
 
Església dels Sants Bonifaci i Aleix (Roma)
 
Bonifaci de Roma o de Tars, icona russa del s. XIX
 
Interior de l'església de Roma; a l'altar, relíquies dels sants

La seva història està envoltada de llegendes inversemblants, que poden basar-se en la figura real d'un màrtir, sense més. Els detalls de la seva vida són, doncs, desconeguts.

Nascut a Tars, Bonifaci era intendent de la matrona Aglaé o Aglaida, de Roma; tots dos duien una vida llicenciosa a Roma fins que, sobtadament, es van penedir i van fer-se cristians. Bonifaci va fer una peregrinació a Terra Santa per recollir relíquies dels sants i portar-les. En tornar, Bonifaci passà per Tars i va trobar que havia començat una persecució als cristians, i Bonifaci va encoratjar una vintena d'ells que estaven essent jutjats a perseverar en la seva fe. Ell mateix es proclamà cristià i va increpar el jutge, Simplici, que el va empresonar i el va fer decapitar poc després.[1][2]

El seu cos embalsamat fou enviat pels criats que l'acompanyaven a Roma, a la seva mestressa, que el va fer enterrar a un oratori a la rodalia de Roma. Aglaida repartí la seva fortuna entre els necessitats i es retirà a un convent, on visqué durant divuit anys.[3]

Veneració modifica

El lloc d'enterrament de Bonifaci, a l'Aventí, esdevingué l'església dels Santi Bonifacio e Alessio. En 1603 hi foren trobades unes restes que se suposà que eren les del sant màrtir.[1]

Tot i que suposadament havia mort el 306, no es coneix el seu culte fins al segle ix, i les actes són d'aquest moment, la qual cosa fa dubtar molt de la seva existència real.

L'Església Ortodoxa celebra els dos sants el 19 de desembre com a el màrtir Bonifaci de Tars en Cilícia i la justa Aglaida de Roma. L'Església Catòlica els inclogué al calendari de sants al segle xii, amb commemoració el 14 de maig. El 1969, però, en considerar-se fabulosa la història, foren retirats del calendari de sants.[4]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Butler, Alban; Burns, Paul. Butler's Lives of the Saints (en anglès). A&C Black, 1997, p. 77. ISBN 978-0-86012-254-8. 
  2. Mulder-Bakker, Anneke B. The Invention of Saintliness (en anglès). Routledge, 2003-08-29, p. 98. ISBN 978-1-134-49865-9. 
  3. Watkins, Basil. The Book of Saints: A Comprehensive Biographical Dictionary (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2015-11-19. ISBN 978-0-567-66415-0. 
  4. Martyrologium romanum: ex decreto sacrosancti œcumenici Concilii Vaticani II instauratum auctoritate Ioannis Pauli PP. II promulgatum (en llatí). Libreria editrice vaticana, 2001, p. 675. ISBN 978-88-209-7210-3. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bonifaci i Aglaida de Roma