Aquest article tracta sobre un tipus de parentiu. Si cerqueu la superclasse Agnatha, vegeu «Àgnat».

Agnat (en llatí agnatus, plural agnati 'nascut després') va ser el nom romà que indicava un parentiu, una descendència biològica o adoptiva procedent d'un pare. Es referia, en el dret romà, a un parent de sang masculí que descendís d'un avantpassat comú en una línia només masculina, ininterrompuda i legitimada matrimonialment.[1] Les filles solteres i sense germans vius tenien també el caràcter d'agnats, fins que es casaven, ja que llavors anaven a formar part de la família del marit.

Inicialment els agnats eren els únics que podien heretar o ser tutors, però progressivament es va anar imposant el drets dels cognats (cognati) fins que Justinià I va abolir el dret exclusiu dels agnats i va reconèixer els dels cognats. L'agnat modernament s'aplica a un parentiu per agnació, és a dir un parentiu de consanguinitat per línia exclusivament masculina.[2]

Referències

modifica
  1. Gai. Institutionum, βιβλία τέσσαρα, I, 156
  2. Smith, William (ed.). «Cognati». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 29 maig 2022].