Agrimensor

Agrimensor és l'encarregat de mesurar els terrenys.^[1] La seva activitat s'anomena agrimensura.

L'ofici va sorgir a l'antiga Roma. Els agrimensors, primer sota el nom de finitores o de gromatici (per l'instrument que feien servir per mesurar, anomenat groma)^[2] i progressivament com mensores, nom que va derivar al segle iv en agrimensores.

Les seves primeres tasques foren mesurar les terres per establir colònies. Finitores i mensores actuaven com a mediadors en litigis per les terres, però de manera tècnica i no legal. Amb el temps van passar a mesurar totes les terres i especialment sota l'Imperi Romà quan les mesures de terres colonials o similars va desaparèixer i van esdevenir tècnics geòmetres d'amidament.^[3]

Els agrimensores van rebre aquest nom al segle iv per distingir-los d'una nova classe de mensores, esmentats al codi Teodosià i al codi de Justinià. Els agrimensores rebien un aureus de cada colindant de la terra que mesuraven. Al segle iv portaven el títol de clarissimi mentre eren estudiants i spectabiles quan ja exercien. Durant el període imperial va esdevenir una professió especialitzada amb escoles de formació i nomenament per l'estat; fixaven els límits i eren consultats en els plets. Sota l'imperi els agrimensors van passar a ser retribuïts.

El primer gromaticus esmentat com a tal fou Frontí (Frontinus) vers els anys 81 a 96. També fou molt conegut Higí el Gromàtic, (Higinus gromaticus) entre el segle i i el segle ii).^[4]

Referències

↑ «Agrimensor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Graves, John Thomas (J.T.G.). «Hyginus, gromaticus». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). vol. vol.1. Boston: Walton and Maberly, 1848 (1873) [Consulta: 12 agost 2015 (2015-08-12)]. «The Gromatici derived their name from the groma or gnomon [...].»
↑ Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
↑ Dig. 50. tit. 13. s.l.

[1] «Agrimensor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Graves, John Thomas (J.T.G.). «Hyginus, gromaticus». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). vol. vol.1. Boston: Walton and Maberly, 1848 (1873) [Consulta: 12 agost 2015 (2015-08-12)]. «The Gromatici derived their name from the groma or gnomon [...].»

[EB1911-3] Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.

[4] Dig. 50. tit. 13. s.l.

[1]

[2]

[3]

[4]