Obre el menú principal
Gràfica de Snellen, usada per a mesurar l'agudesa visual.

L’agudesa visual o agudea visual[1] és la característica de la visió que determina la capacitat de detectar, discriminar i reconèixer objectes sobre un fons.

La major agudesa visual l’aconseguim amb la visió central, és a dir, quan fixem la imatge que estem mirant just al centre de la màcula (la fòvea). La part de la imatge que no cau sobre la màcula s’anomena visió perifèrica, i no és nítida.

La màxima agudesa visual central es basa en el concepte anatòmic de separació mínima entre dos punts. Si cada punt estimula un receptor diferent, i aquests receptors no són consecutius, els veurem separats (si els receptors estan junts, els punts es veuran units). Per a la majoria de la gent, aquesta capacitat, anomenada separació mínima, correspon a un angle d’un minut.

Els optotips són taules amb lletres, números i/o figures en diferents mides, que serveixen per avaluar l’agudesa visual i la visió dels colors. Per dissenyar-los, s’utilitza aquest concepte de separació mínima. Hi ha diversos paràmetres que hem de tenir en compte a l’hora d’escollir l’optotip a utilitzar, com per exemple el grau d’alfabetització del pacient. El més utilitzat avui en dia és el test de Snellen.

ReferènciesModifica

  1. «"Agudea", variant normativa de "agudesa" segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 28 abril 2018].