Agustí de Miró i de Burguès

militar

Agustí de Miró i de Burguès (Reus, 23 d'abril de 1798[1] – Reus, 14 d'octubre de 1849[2]) va ser un militar català, fill d'Agustí de Miró i de Folch i germà de Josep de Miró i de Burguès.

Infotaula de personaAgustí de Miró i de Burguès
Biografia
Naixement23 abril 1798 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 d'octubre de 1849
Reus (Baix Camp)
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata

De la família dels Miró ennoblida per Felip V, va néixer al Palau Miró, casal de la família. Va escollir la carrera militar, com un altre germà seu, Emili de Miró i de Burguès, i va ingressar a l'Acadèmia Militar el 1813 i l'any següent va entrar com a guàrdia de corps a la Guàrdia Reial. El 1822 va ser nomenat tinent de les milícies,[3] i comandava el batalló que el 30 de juny de 1822 s'enfrontà amb la guàrdia Reial que en aquell moment, i propiciat per Ferran VII, intentà un cop de mà. Era d'ideologia liberal, i quan va caure el govern del Trienni, va haver d'emigrar amb la carrera suspesa, fins al maig de 1833. Va tornar a l'exèrcit, i era membre del batalló de Seguretat Pública a Reus, nomenat per l'alcalde Josep Maria Montemayor, amb el grau de capità, fins al desembre de 1834. El 1834 lluità a l'acció de Maials contra el capitost Carnicer. El 1835 va prendre part en diverses accions contra els carlins. El 1836 era tinent d'infanteria i aquell any i el 1837 va portar a terme accions a Olot, Vic i per tot el Camp de Tarragona. Fins al 1838 formà part dels batallons francs de Catalunya. Aquell any, perseguí partides carlines a Pontevedra i Ourense. El 1839 va ser ingressat a l'hospital d'Ourense per "cuidar sus dolencias". El 1840 va ascendir a capità, i es pronuncià amb els seus companys a favor de la constitució de 1837, i va formar part de la Junta de Govern d'aquella província. El 1843 era comandant i va ser destinat a Valladolid. Pel maig de 1846 va passar a Lleida, i a Zamora, des d'on va demanar la llicència per tenir la salut deteriorada. Va ser llicenciat el 1848.[4] Estava en possessió de la creu i placa de l'Orde de Sant Hermenegild.[3]

Referències

modifica
  1. «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 12 març 2022].
  2. «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 12 març 2022].
  3. 3,0 3,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 458. 
  4. Rovira i Gómez, Salvador-J. Els nobles del Baix Camp (segle xix). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2008, p. 170-171. ISBN 9788493410889.