Agustín Domingo de Bracamonte

Agustín Domingo de Bracamonte y Zapata (Madrid, 1638-Panamà, ?[1]) va ser un noble castellà, II marquès de Fuente el Sol. Fill segon[2] de Juan de Bracamonte y Zapata, marquès de Fuente el Sol, i de Maria Dávila Pacheco Coello de Castilla, marquesa de Navalmorcuende. Es va casar dues vegades: primer amb Petronila Zapata, amb qui va tenir a Gaspar Ventura de Bracamonte, hereu al marquesat de Fuente el Sol; el segon va ser amb María Sagarra de Guzmán.[3]

Infotaula de personaAgustín Domingo de Bracamonte
Activitat
OcupacióGovernador modifica
Altres
TítolMarcgravi modifica

Va iniciar una carrera eclesiàstica, primer va ser canonge de la catedral de Toledo, però va deixar aquest camí per dedicar-se a la vida militar. Va anar al Perú, on va ser Governador i Capità General de Panamà i president de la seva Audiència nomenat pel virrei, el comte de Las Torres.[3] Entre altres càrrecs, també va ser alferes major, guarda major de la ciutat de Cuenca i les seves muntanyes, alcaid de llur Casa de la Moneda i patró universal de la religió seràfica.[4]

Va esdevenir hereu dels títols familiars, a banda de marquès de Fuente el Sol, Navalmorcuende i senyor de les viles de San Lorenzo de la Parrilla, Tragacete, Olmeda de la Cuesta, Poyatos, los Oteros, Uña, Valdemeca, Velmontejo i San Miguel de las Viñas.[4]

ReferènciesModifica

  1. Rivarola y Pineda, Juan Félix Francisco de. Monarquía española. Blasón de su nobleza (en castellà). Vol. 2. Madrid: Imprenta de Alfonso de Mora, 1736, p. 170. 
  2. Álvarez y Baeza, 1789, p. 7.
  3. 3,0 3,1 Álvarez y Baeza, 1789, p. 8.
  4. 4,0 4,1 Ramos, 1777, p. 119.

BibliografiaModifica