Agustín Fraile Ballesteros

Agustín Fraile Ballesteros (m. 1947) va ser un mestre i guerriller espanyol.

Infotaula de personaAgustín Fraile Ballesteros
Biografia
Mort23 març 1947 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Oriünd de la localitat extremenya de Peraleda de la Mata, era mestre de professió.[1] Va arribar a militar en el Partit Comunista d'Espanya.[2] El setembre del 1936, estant destinat com a mestre nacional a Daimiel, va ser designat Inspector interí d'Ensenyament Primari per a la província de Ciudad Real.

Després de l'esclat de la Guerra civil va passar a formar part del comissariat polític de l'Exèrcit Popular de la República; va arribar a exercir com a comissari de la 13a Divisió.[2][3]

Acabada la contesa s'uniria al Maquis antifranquista. Utilitzaria els pseudònims de «Santiago» o «Padilla».[4][1] Integrat en la 1'Agrupació guerrillera de la zona centre, el seu comandant, Jesús Bayón González «Carlos», el va nomenar cap de Propaganda.[5] Posteriorment també assumiria el lloc de 2n cap de l'Agrupació.[6] Aquesta unitat actuava en la zona dels Montes de Toledo, al sud del Tajo. No obstant això, cap a 1947 Agustín Fraile i altres guerrillers es van traslladar a la Sierra de San Pedro, a la província de Càceres.[7] Va caure abatut el 23 de març de 1947 durant una trobada amb la Guàrdia Civil,[8] i fou enterrat a Aliseda.[9]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Ruiz Ayúcar, 1976, p. 184.
  2. 2,0 2,1 Engel, 1999, p. 204.
  3. Álvarez, 1989, p. 187.
  4. Chaves Palacios, 2005, p. 94.
  5. Díaz, 2001, p. 235.
  6. Díaz, 2001, p. 237.
  7. Chaves Palacios, 2005, p. 222.
  8. Díaz, 2001, p. 245, 298.
  9. Chaves Palacios, 2005, p. 256.

Bibliografia modifica

  • Álvarez, Santiago. Los comisarios políticos en el Ejército Popular de la República. Ediciós do Castro, 1989. 
  • Chaves Palacios, Julián. Guerrilla y franquismo: memoria viva del maquis Gerardo Antón (Pinto). Editora Regional de Extremadura, 2005. 
  • Díaz, Benito. La guerrilla antifranquista en Toledo. Colectivo de Investigación Histórica Arrabal, 2001. 
  • Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid: Almena, 1999. 84-922644-7-0. 
  • Ruiz Ayúcar, Ángel. El partido comunista: treinta y siete años de clandestinidad. Madrid: San Martín, 1976.