Ahmad-i Jam
Xihab-ad-Din Abu-Nasr Àhmad ibn Abi-l-Hàssan ibn Àhmad ibn Muhàmmad an-Namaqí al-Jamí, més conegut com a Aḥmad-i Jām (o Aḥmad-e Jām), Aḥmad de Jām o Aḥmad-i- Jāmī, així com pel sobrenom Žanda Pīl, literalment "Elefant-colós", fou un poeta i mestre sufí persa. Va néixer a Kashmar el 1049 i va morir el 1141 a Torbat Jam, on es troba el seu mausoleu i on va fundar un masjid-i nur, un convent (khankah), una mesquita i una catedral.
  | |
| Nom original | (fa) احمد جامی |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1048 (Gregorià) Namaq (en)  |
| Mort | 1141 (Gregorià) (92/93 anys) Torbat-e Jam |
| Sepultura | Ahmad-e Jam Mausoleum (en) |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Àrabs |
| Religió | Islam i sunnisme |
| Activitat | |
| Ocupació | sufí, poeta |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Va escriure (en persa):
- Uns al-taibin
- Siradj al-sairin
- Futuh al-Kulub
- Rabdat al-mudhnibin
- Bihar al-hakika
- Kunus al-kikma
- Miflak al-nadjat
Bibliografia modifica
- W. Ivanov, A Biography of Shaykh Ahmad-i Djam, JRAS, 1917