Aiguatèbia

Poble cap de la comuna d'Aiguatèbia i Talau, del Conflent

Aiguatèbia (['aiɣwə'tɛβiə], popularment ['aiɣə'tɛβiə], és un poble de la comuna d'Aiguatèbia i Talau, a la comarca nord-catalana del Conflent. Entre 1790 i l'1 de gener del 1983 formà un municipi propi, al qual fou agregat en aquell moment el de Talau, que fins aquell moment tenia també comuna pròpia. Més tard passà a anomenar-se Aiguatèbia i Talau. Actualment és el cap de la comuna.

Infotaula de geografia políticaAiguatèbia
Ayguatebia vue1.JPG

Localització
 42° 34′ 21″ N, 2° 11′ 03″ E / 42.572583333333°N,2.1841361111111°E / 42.572583333333; 2.1841361111111
EstatFrança
RegióOccitània
DepartamentPirineus Orientals
DistricteDistricte de Prada
Cantó francèsCantó dels Pirineus Catalans
ComunaAiguatèbia i Talau
Geografia
Altitud1.326,6 m
Història i celebracions
SegüentAiguatèbia i Talau
Identificador descriptiu
Fus horari
Modifica les dades a Wikidata

És[1] a 1.326,6 m alt a l'esquerra de la Tet, bastant allunyat d'aquest riu, en una vall, la de la Ribera de Pujalts, afluent de la Ribera de Cabrils, a la zona muntanyosa de les Garrotxes de Conflent.

EtimologiaModifica

Joan Coromines explica[2] que el nom d'aquest poble deriva del llatí aqua tepida (mateix significat que en català), a causa d'una font existent al peu del poble, a l'esquerra de la Ribera de Pujalts, d'on sorgia una aigua tèbia, que, en uns safareigs populars, servia perquè els nadius d'aquest lloc netegessin molt més còmodament i eficaç.

GeografiaModifica

L'antic terme comunal d'Aiguatèbia ocupava gairebé[3] les dues terceres parts de l'actual terme comunal d'Aiguatèbia i Talau (exactament, el 63,61%): tot el sector nord, l'oest i el sud-oest. Incloïa només el poble d'Aiguatèbia, amb els masos dispersos del Felip, del Presat, del Sidó, del Pallat, del Pau, del Balmat, del Romeu, del Miquel, del Guillat i Cal Romeu.

Caudiers de Conflent Ralleu
La Llaguna   Talau
Sautó

El poble d'AiguatèbiaModifica

 
Aiguatèbia en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals)

El poble d'Aiguatèbia està situat a l'extrem nord-est del seu antic terme comunal, a l'esquerra de la Ribera de Pujalts, als peus del vessant meridional del Pic de l'Home. No és un poble agrupat, escalonat en un coster, amb l'església parroquial de Sant Feliu i Sant Ermengol, amb el cementiri al costat, a l'extrem nord-est del nucli de població.

HistòriaModifica

El territori d'Aiguatèbia era una possessió dels vescomtes de Conflent des del segle X fins que fou cedit al capítol canònic de Santa Maria de la Seu d'Urgell.

Durant la revolta dels Angelets de la Terra, el 7 de febrer del 1673, les tropes franceses van cremar el poble. L'església fou reconstruïda vint anys després.

Aiguatèbia es fusionà amb Talau l'1 de gener del 1983 per a formar la nova comuna d'Aiguatèbia i Talau per decret prefectoral del 22 de desembre del 1982.

DemografiaModifica

Demografia antigaModifica

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)[4]

Evolució demogràfica d'Aiguatèbia entre 1365 i 1789
1358 1365 1378 1424 1553 1709 1720 1767 1774 1789
28 f 25 f 17 f 5 f 3 f 108 f 30 f 411 h 102 h 80 f

(Fonts: Pélissier, 1986.)

Demografia contemporàniaModifica

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
490 500 511 550 516 556 527 526 551
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
537 554 547 519 525 509 506 454 448
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
441 431 391 305 244 208 181 123 95
1962 1968 1975 1982
42 32 23 21

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[5] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[6]

Administració i políticaModifica

Batlles[7]Modifica

Batlles d'Aiguatèbia[8]
Període Nom Opció política Comentaris
1792 - 1796 Pierre Santanach
1796 - 1797 Sébastien Bonemaison
1797 - 1799 Jacques Sidou
1799 - 1815 Côme Fondère
1815 - 1815 Sébastien Bonemaison
1815 - 1815 Côme Fondère
1815 - 1827 Jacques Bonemaison
1827 - 1829 Joseph Sicre
1829 - 1837 Jean Antoine Pagès
1837 - 1844 Jean Moré
1844 - 1848 Félix Surjous
1848 - 1852 Sébastien Mitjaville
1852 - 1852 Joseph Fondère
1852 - 1860 Jean Moré
1860 - 1865 François Pagès
1865 - 1868 Jean-Pierre Margail
1868 - 1871 Côme Bournet
1871 - 1871 Jean Goze
1871 - 1874 Jacques Surjous
1874 - 1876 Jean Boutet
1876 - 1878 Étienne Surjous
1878 - 1881 Jacques Boutet
1881 - 1884 Côme Bournet
1884 - 1886 Jean Mitjaville
1886 - 1888 Félix Surjous
1888 - 1889 Côme Bournet
1889 - 1892 Jean Goze
1892 - 1904 Michel Santanach
1904 - 1914 Baptiste Mitjaville
1914 - 1919 Bonaventure Trogno
1919 - 1944 Jean Bournet
1944 - 1957 Paul Rabat
1957 - 1983 Lucien Mitjaville DVG

A partir del 1983, el batlle és comú amb Talau. Consten a l'article d'Aiguatèbia i Talau.

BibliografiaModifica

  • Becat, Joan. «1 - Aiguatèbia i Talau». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Coromines, Joan. «Aiguatèbia». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1994 (Onomasticon Cataloniae, II A - Be). ISBN 84-7256-889-X. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France: dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66: Pyrénées-Orientales. Paris: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Aiguatèbia». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

ReferènciesModifica

  1. Aiguatèbia en els ortofotomapes de l'IGN
  2. Coromines, 1994.
  3. L'antic terme d'Aiguatèbia en els ortofotomapes de l'IGN
  4. Pélissier, 1986.
  5. Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
  6. Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
  7. Maires, en francès.
  8. Préfecture des Pyrénées-Orientales, Llista dels batlles electes el 2008, consultada el 22 de juliol del 2010