Akrotiri (en grec: Ακρωτήρι, literalment Cap, en turc: Ağrotur) és un poble dins de l'àrea de la base sobirana d'Akrotiri, que forma part del Territori Britànic d'Ultramar d'Akrotiri i Dekélia. És la única població de la zona occidental de la base sobirana amb una important població no militar.

Plantilla:Infotaula geografia políticaAkrotiri
Ακρωτήρι (el) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 34° 36′ 03″ N, 32° 57′ 18″ E / 34.6008°N,32.955°E / 34.6008; 32.955
Territori britànicAkrotiri i Dekèlia Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població870 (2011) Modifica el valor a Wikidata (17,1 hab./km²)
Geografia
Part de
Diòcesi (Diòcesi de Limassol) Modifica el valor a Wikidata
Superfície50,8737 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània i Limassol Salt Lake (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altitud10 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
Òrgan executiuCommunal Council of Akrotiri (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
• President of Communal Council of Akrotiri (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataGeorgios Stilianou (en) Tradueix (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal4640 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari

Lloc webakrotiri.org.cy Modifica el valor a Wikidata

El poble conté dues petites esglésies dedicades a Santa Creu i Sant Jordi. Al sud hi ha un lloc anomenat Kourion (en grec: Κούριον) que conté les ruïnes d'un antic assentament.[1]

Sant Monestir de Sant Nicolás dels Gats modifica

A dos quilòmetres a l'est del poble, enmig de camps i horts, es troba l'antic monestir de Sant Nicolás dels Gats (Άγιος Νικόλαος των Γατών).

Història modifica

El monestir és esmentat pels viatgers en el segle XV, però el relat més complet és el de Félix Fabri, un dominic que va visitar Xipre en 1480 i 1483. Esmenta Sant Nicolás com un monestir aïllat "envoltat de serps" on els monjos tenien gats per a protegir-se.[2] Al voltant d'un segle més tard, en el segle xvi, Stefano Lusignan relata una tradició que associava el primer establiment d'aquest monestir a Santa Helena que, en la seva visita a Xipre, el va trobar infestat de serps verinoses. Centenars de gats d'Egipte o Palestina van ser importats al lloc on el seu vaixell havia atracat, la península d'Akrotiri. Es diu que Kalokeros, nomenat llavors governador, va fundar el monestir i que els gats es van unir a l'establiment a partir de llavors.[3]

En 1960, l'església del monestir va ser reparada, mentre que poc després de 1974 un ancià monjo del Monestir de l'Apòstol Bernabé va iniciar els esforços per a reviure el Monestir. Va morir abans d'acabar el seu treball, però a partir de 1983, dues monges d'Agios Georgios Alamanos van reprendre l'esforç. Imitant a Santa Elena, van decidir mantenir 100 gats en el monestir. En 1991, en el dia del nom d'Agios Nicolaos la monja Kassiani va ser declarada abadessa. Avui dia, el convent és administrat pel Bisbat de Lemesos.[4]

Restes arquitectòniques modifica

Algunes parts de l'església actual daten del període de la Casa de Lusignan, en particular la porta amb un arc modelat en el costat nord de l'edifici.[3]

Literatura modifica

El premi Nobel Giorgos Seferis va escriure un poema sobre Sant Nicolás dels Gats en 1969, traduït a l'anglès en 1995. Un article de Benjamí Arbel també reflexiona sobre els gats i el seu significat en l'escriptura del Renaixement.

Referències modifica

  1. George H. Everett Jeffery, A Description of the Historic Monuments of Cyprus.: Studies in the Archaeology and Architecture of the Island (London: Zeno, 1983): 373.
  2. Nicolaou-Konnari, Angel, and Christopher Schabel. Lemesos: A History of Limassol in Cyprus from Antiquity to the Ottoman Conquest (Newcastle upon Tyne : Cambridge Scholars Publishing, 2015)
  3. 3,0 3,1 George H. Everett Jeffery, A Description of the Historic Monuments of Cyprus.: Studies in the Archaeology and Architecture of the Island (London: Zeno, 1983): 371.
  4. The recent history is given here: http://akrotiri.org.cy/en/what-to-know-ten/religious-life-ten/monastery-agios-nikolaos-cats-ten Arxivat 2020-11-27 a Wayback Machine. Consultat juny 2016