Akrotiri (Xipre)
Akrotiri (en grec: Ακρωτήρι, literalment Cap, en turc: Ağrotur) és un poble dins de l'àrea de la base sobirana d'Akrotiri, que forma part del Territori Britànic d'Ultramar d'Akrotiri i Dekélia. És la única població de la zona occidental de la base sobirana amb una important població no militar.
Ακρωτήρι (el) | |||||
Tipus | comuna de Xipre | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Territori britànic | Akrotiri i Dekèlia | ||||
Població humana | |||||
Població | 870 (2011) (17,1 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Diòcesi | (Diòcesi de Limassol) | ||||
Superfície | 50,8737 km² | ||||
Banyat per | mar Mediterrània i Limassol Salt Lake (en) | ||||
Altitud | 10 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
Òrgan executiu | Communal Council of Akrotiri (en) | ||||
• President of Communal Council of Akrotiri (en) | Georgios Stilianou (en) (2017–) | ||||
Membre de | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 4640 | ||||
Fus horari | |||||
Lloc web | akrotiri.org.cy |
El poble conté dues petites esglésies dedicades a Santa Creu i Sant Jordi. Al sud hi ha un lloc anomenat Kourion (en grec: Κούριον) que conté les ruïnes d'un antic assentament.[1]
Sant Monestir de Sant Nicolás dels Gats
modificaA dos quilòmetres a l'est del poble, enmig de camps i horts, es troba l'antic monestir de Sant Nicolás dels Gats (Άγιος Νικόλαος των Γατών).
Història
modificaEl monestir és esmentat pels viatgers en el segle XV, però el relat més complet és el de Félix Fabri, un dominic que va visitar Xipre en 1480 i 1483. Esmenta Sant Nicolás com un monestir aïllat "envoltat de serps" on els monjos tenien gats per a protegir-se.[2] Al voltant d'un segle més tard, en el segle xvi, Stefano Lusignan relata una tradició que associava el primer establiment d'aquest monestir a Santa Helena que, en la seva visita a Xipre, el va trobar infestat de serps verinoses. Centenars de gats d'Egipte o Palestina van ser importats al lloc on el seu vaixell havia atracat, la península d'Akrotiri. Es diu que Kalokeros, nomenat llavors governador, va fundar el monestir i que els gats es van unir a l'establiment a partir de llavors.[3]
En 1960, l'església del monestir va ser reparada, mentre que poc després de 1974 un ancià monjo del Monestir de l'Apòstol Bernabé va iniciar els esforços per a reviure el Monestir. Va morir abans d'acabar el seu treball, però a partir de 1983, dues monges d'Agios Georgios Alamanos van reprendre l'esforç. Imitant a Santa Elena, van decidir mantenir 100 gats en el monestir. En 1991, en el dia del nom d'Agios Nicolaos la monja Kassiani va ser declarada abadessa. Avui dia, el convent és administrat pel Bisbat de Lemesos.[4]
Restes arquitectòniques
modificaAlgunes parts de l'església actual daten del període de la Casa de Lusignan, en particular la porta amb un arc modelat en el costat nord de l'edifici.[3]
Literatura
modificaEl premi Nobel Giorgos Seferis va escriure un poema sobre Sant Nicolás dels Gats en 1969, traduït a l'anglès en 1995. Un article de Benjamí Arbel també reflexiona sobre els gats i el seu significat en l'escriptura del Renaixement.
Referències
modifica- ↑ George H. Everett Jeffery, A Description of the Historic Monuments of Cyprus.: Studies in the Archaeology and Architecture of the Island (London: Zeno, 1983): 373.
- ↑ Nicolaou-Konnari, Angel, and Christopher Schabel. Lemesos: A History of Limassol in Cyprus from Antiquity to the Ottoman Conquest (Newcastle upon Tyne : Cambridge Scholars Publishing, 2015)
- ↑ 3,0 3,1 George H. Everett Jeffery, A Description of the Historic Monuments of Cyprus.: Studies in the Archaeology and Architecture of the Island (London: Zeno, 1983): 371.
- ↑ The recent history is given here: http://akrotiri.org.cy/en/what-to-know-ten/religious-life-ten/monastery-agios-nikolaos-cats-ten Arxivat 2020-11-27 a Wayback Machine. Consultat juny 2016