Alícia Gorina López-Dóriga

directora teatral catalana

Alícia Gorina López-Dóriga (Barcelona, 1979) és una directora teatral catalana. També ha treballat com a ajudant de direcció amb Pau Miró, Jordi Oriol, Àlex Serrano i Sandra Simó;[1] productora i professora de teatre a l'Institut del Teatre, l'Associació de Mestres Rosa Sensat i el Col·legi del Teatre de Barcelona[2] És membre fundadora de l'Associació Artística Indi Gest, juntament amb Jordi Oriol i a Sílvia Delagneau.[3]

Infotaula de personaAlícia Gorina López-Dóriga
Biografia
Naixement1979 Modifica el valor a Wikidata (44/45 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut del Teatre
Col·legi del Teatre de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora de teatre, productora de teatre, ajudanta de direcció, actriu, professora de teatre Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut del Teatre
Col·legi del Teatre de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Família
PareÀlex Gorina i Macià Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1244718 Facebook: alicia.lopezdoriga Twitter: gorinaalicia Modifica el valor a Wikidata

Llicenciada en Direcció i Dramatúrgia per l'Institut del Teatre i graduada en Interpretació, Veu i Cos pel Col·legi del Teatre de Barcelona.[2] També ha rebut formació en dramatúrgia a l'Obrador de la Sala Beckett de Barcelona.[2] Entre els anys 2013 i 2015 va cursar el Postgrau de Teatre i Eduació a l'Institut del Teatre, i des de l'any 2018 porta el programa educatiu del Teatre Lliure de Barcelona.[1]

El 2005 va dirigir una de les seves primeres obres El cercle de guix caucasià de Bertolt Brecht dins del programa Big stage del Teatre de la Ciutat de Hèlsinki (Finlàndia),[1] on havia fet un Erasmus.[4] Entre 2008 i 2010 va girar per Catalunya amb Puputyttö, la chica conejita de la dramaturga finlandesa Saara Turunen; de la mateixa atura, va dur l'assaig obert The Little Jesus entre 2008 i 2009 a l'Espai Lliure del Teatre Lliure.[4] També al Lliure, va representar Ludovicus Carolus, lectura de textos de Lewis Carroll (Sala Fabià Puigserver, 2009-2010).[1] Més endavant, va dirigir a la Beckett Imatges gelades de Kristian Smeds (2012, entrenada al Festival Lola d'Esparreguera) i Flors, coescrit amb Patrícia Mendoza i Carla Torres (2010).[1]

El 2013 va estrenar Si Déu és Bellesa, la Bellesa existeix? d'Albert Arribas al Festival Grec de Barcelona;[4] i el 29 de novembre de 2014, l'obra teatral Watching Peeping Tom, al Festival Temporada Alta, juntament amb el seu pare, el crític Àlex Gorina.[5] L'obra, que dialoga sobre la pel·lícula Peeping Tom, va ser nominada al millor espectacle de petit format als premis Butaca de 2016.[6] Abans, entre 2013 i 2014 havia portat Frontex (dins l'espectacle Fronteres de Falk Richter al Teatre Nacional de Catalunya (TNC).[1]

Al Teatre Maldà de Barcelona, va dirigir Déu és Bellesa de Paavo Rintala i Kristian Smeds (2017).[4] L'any següent va estar nominada als premis Butaca a la millor direcció per Blasted[7] de Sarah Kane, que es va representar al Festival Temporada Alta de 2017[8] i al TNC el 2018. Aquell any, es va encarregar de l'escena catalana de l'espectacle internacional Topographies of Paradies de Madame Nielsen al Teatre Dramaten de Suècia.[1]

El 2019 va explorar la maternitat, la feminitat i la infància en la seva proposta teatral titulada In Wonderland a l'Espai Lliure, i també va dirigir Els ulls dels altres de Sadurní Vergés al Teatre Principal de Palma.[9] L'any següent va recuperar Solitud de Caterina Albert al TNC, on es va poder veure del 10 de desembre al 3 de gener.[10]

El 2021 va dirigir Aquell dia tèrbol que vaig sortir d'un cinema de l'Eixample i vaig decidir convertir-me en un om al Teatre Lliure,[11] una obra teatral inspirada en l'adaptació cinematogràfica de la novel·la Les verges suïcides de Jeffrey Eugenides,[12] dirigida el 1999 per Sofia Coppola.

A banda del teatre, va formar part del repartiment del curtmetratge Bamboleho (2001) interpretant el paper de Mara.[13]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Alícia Gorina». Sala Beckett. [Consulta: 6 juliol 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Alícia Gorina». Pausa [Consulta: 6 juliol 2021].
  3. García Carterón, Begoña «Alícia Gorina». Entreacte, 05-09-2017.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Puig Taulé, Oriol «Des de Finlàndia amb amor». Núvol, 27-01-2017 [Consulta: 8 juliol 2021].
  5. «El crític Àlex Gorina i la directora Alícia Gorina presenten «Watching Peeping Tom»». Barcelona Cultura, 26-02-2015. [Consulta: 14 març 2015].
  6. Puig Taulé, Oriol «Una nit a l’Apolo». Núvol, 20-12-2016 [Consulta: 8 juliol 2021].
  7. Massana, Elisabeth «“Castiga’m o salva’m, m’és indiferent”». Núvol, 19-01-2018.
  8. Güell, María «Adiós al teatro naturalista». ABC, 01-12-2017, p. 68.
  9. «Alícia Gorina explora la maternidad, feminidad e infancia en 'In Wonderland' en el Espai Lliure». La Vanguardia. Europa Press, 04-11-2019.
  10. «La directora teatral Alícia Gorina recupera «Solitud» al TNC». Empordà. Europa Press, 04-12-2020.
  11. Serra, Laura. «La presentació, com a actor i com a noi trans, d'en Roc al Teatre Lliure», 31-10-2021. [Consulta: 1r novembre 2021].
  12. «Aquell dia tèrbol que vaig sortir...». [Consulta: 1r novembre 2021].
  13. Raskin, Richard «An interview with Luis Prieto on Bamboleho». p.o.v.. Universitat d'Aarhus, núm. 17, març 2004.