Al-Faqih Lamin

Al-Faqih Lamin (segle xvii, va florir vers 1650-1656) fou imam dels amazics de Mauritània. Les djemaa (‘assemblees’) es van reunir a la mort de l'imam Naser al-Din per escollir nou imam i l'elecció va recaure en al-Faqih Lamin, que tenia totes les qualitat d'un bon marabut, cultivat, bones maneres, pietós, modest i diplomàtic. Era d'origen Oulad Diman i es vinculava a Mohand Amrar per Sidi al-Falli, fill de Baba Ahmed, fill de Yakouben Allah, fill d'Atjfagha Ieddiman, fill d'Yakoub, fill d'Atjfagha Mussa, fill de Mohand Amghar (o Amrar).

Infotaula de personaAl-Faqih Lamin

Inicialment hi va haver una escaramussa amb alguns ferits; després va reorganitzar les tropes i va avançar contra els hassànides. El desplegament fou tant potent que els àrabs van decidir fer homenatge a l'imam que era de la casa de Sidi al-Falli, nét de Diman, a diferència de Naser al-Din que era d'origen pur tachomcha. L'imam va acceptar aquesta submissió purament nominal; durant un temps es van tenir reunions de pau entre les dues parts i en una d'elles, el 1656, els tolba, descontents de la solució, el van declarar deposat i van proclamar a Qadi Othman, destacat a la batalla de Tirtillas de vers 1650.

El 1668, després de la derrota i mort del quart imam, al-Faquih va fugir del campament berber amb la seva família i servidors i es va refugiar amb els merafres. No torna a ser esmentat i no se sap quan va morir.

ReferènciesModifica