Al-Kurru fou la primera necròpolis utilitzats per la família reial nubia de Cuix [1]i la 25a dinastia d'Egipte. Ara es troba a l'estat del Sudan del Nord. Excavades per George Reisner, la majoria de les piràmides reials nubianes daten de la primera part del període cuixita (reis napata), des d'Alara de Núbia (795–752 aC)[2] fins al rei Nastasen (335–315 aC.[3]

Infotaula de geografia físicaAl-Kurru
Imatge
TipusJaciment arqueològic i cementiri Modifica el valor a Wikidata
Part deGebel Barkal i els Indrets de la Regió Napatea Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaestat del Nord (Sudan) Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 18° 24′ N, 31° 46′ E / 18.4°N,31.77°E / 18.4; 31.77
Dades i xifres
SuperfíciePatrimoni de la Humanitat: 4,5 ha
zona tampó: 6,5 ha Modifica el valor a Wikidata
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
TipusPatrimoni cultural
Data2003 (27a Sessió), Criteris PH: (i), (ii), (iii), (iv) i (vi) Modifica el valor a Wikidata
Identificador1073-002
Cambra funerària de Tanutamon, a Al-Kurru.

Fins al segle IX aC, els nubians s'enterraven en túmuls. En aquesta època, els reis s'encomanaven a Amon. Els seus títols també foren els mateixos o similars que els dels faraons egipcis. A la tomba d'Alara (vers 795-760 aC), s'hi han trobat símbols egipcis, així com en altres tombes de reis.

Al sud de la piràmide de Pebatjima s'ha de travessar el wadi del sud per arribar a les piràmides del sud. Aquestes són les piràmides de les Reines: Naparaie (K.3), Khensa (K.4), Qalhata (K.5) i Arty (K.6).[4]

A la meitat del segle VIII aC, el rei Piankhi va establir un sistema d'enterrament amb semblances al d'Egipte, amb els túmuls convertits en piràmides. S'han trobat les tombes del reis a Al-Kurru, inclosa la de Tanutamon, que va regnar del 664 al 643 aC, quan ja el seu predecessor, Taharqa, havia inaugurat el cementiri de Nuri, que va substituir el d'Al-Kurru vers el 664 aC. La piràmide de Tanutamon està en un extrem, al costat de la de Shabaka. Al costat d'aquesta, amb un espai entremig, hi ha la de Piankhi, la més gran. La de Kashta està la segona al costat oposat a la de Tanutamon, en una línia que té 8 piràmides i altres construccions. Les piràmides de les reines (14) tenen uns 7 metres quadrats de base (les dels reis uns 10 metres quadrats). També s'han trobat al nord-est les restes de 24 cavalls, probablement dels carros de combat dels faraons de Núbia, i dos gossos.

Referències modifica

  1. Shaw, Ian; Bloxam, Elizabeth. The Oxford Handbook of Egyptology (en anglès). Oxford University Press, 2020-05-11, p. 481. ISBN 978-0-19-927187-0. 
  2. Török, László. The Kingdom of Kush: Handbook of the Napatan-Meroitic Civilization (en anglès). BRILL, 2015-11-02, p. 207. ISBN 978-90-04-29401-1. 
  3. Dunham, Dows; Macadam, M. F. Laming «Names and Relationships of the Royal Family of Napata» (en anglès). The Journal of Egyptian Archaeology, 35, 1, 1949-12, pàg. 139–149. DOI: 10.1177/030751334903500124. ISSN: 0307-5133.
  4. Dixon, D. M. «The Origin of the Kingdom of Kush (Napata-Meroë)» (en anglès). The Journal of Egyptian Archaeology, 50, 1, 1964-12, pàg. 121–132. DOI: 10.1177/030751336405000111. ISSN: 0307-5133.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al-Kurru