Namara
Namara fou una localitat de la Síria del sud al nord-est del Djebel Drus, a la vall del uadi l-Sham. Era una etapa en la ruta entre Tadmur i Bosrà o més al sud. Estava a la confluència del uadi l-Sawt i fou un fort romà amb una torre de vigilància; aquestes torres permetien una comunicació ràpida per mitjà de senyals òptics amb altres posicions no gaire allunyades.
 Namara | ||||
|---|---|---|---|---|
  | ||||
| Localització | ||||
| ||||
| País | Síria | |||
| Governació | governació de Damasc Rural | |||
| Geografia | ||||
| Part de | Limes arabicus | |||
| Identificador descriptiu | ||||
Al segle ii els romans van controlar Batanea la població de la qual (àrab nabatea) va esdevenir tributària. El control estava assegurat per la Legio III Cyrenaica, aquarterada a Bosra que incloïa unitats de meharistes (dromedaris) reclutats a la mateixa regió. Al segle iv fou abandonada pels romans com ho prova l'existència de la tomba del rei làkhmida Imru-al-Qays a la proximitat. Després de la batalla d'Adjnadayn, en què els romans d'Orient foren derrotats pels musulmans, aquests van ocupar el Hawran. Dos anys després amb la victòria del general Khàlid ibn al-Walid a la batalla del Yarmuk, Namara va passar a formar part del jund (districte) de Damasc.
La inscripció de Namara, trobada en aquest lloc, té importància lingüística i històrica. Fou descoberta l'abril de 1901 pels francesos Rene Dussaud i F. Macler, a 60 km al sud-est de Damasc i a l'est de la mar de Galilea.[1] Es va trobar un mausoleu que va resultar el d'Imru-al-Qays el segon rei dels làkhmides que en aquest temps eren aliats romans però més tard es van traslladar més a l'est i foren vassalls perses. La inscripció esmenta diversos fets de la vida del rei i dona la data de la seva mort.
La inscripció diu: "Aquesta és la tomba d'Amru l-Qais, fill d'Amr, rei de tots els àrabs, el que va cenyir la diadema (al-tadj), va sotmetre als Banu Asad i als Nizar[2] i els seus reis, va derrotar a Ma[dh]hij, fins al dia que va anar a atacar Najran, vila de Shamir, el que va sotmetre a la tribu de Ma'add, el que va repartir entre els seus fills les tribus i les va repartir entre preses i romans. Cap rei no ha arribat a la seva gloria fins avui. Va morir l'any 233[3] el dia 7 de Kesloul (7 de desembre). Que la felicitat arribi a la seva posteritat".[4]
Referències modifica
- ↑ Erhardt, Marianne. Christ in Christian Tradition (en anglès). Oxford University Press, 2013, p. 204. ISBN 0199212880.
- ↑ tribu dels Nizar
- ↑ Era nabatea de Bosra equivalent al 328
- ↑ Rene Dussaud, La Penetration des arabes en Syrie avant l'Islam (Paris: n.p., 1955), 64. Quoted in James Bellamy, "A New Reading of the Namarah Inscription," Journal of the American Oriental Society 105.1 (1985): 34.
Bibliografia modifica
- Terri DeYoung, Arabic Language & Middle East/North African Cultural Studies. General Introduction, 1999