Al-Uqlidissí
Al-Uqlidissí (àrab: أبو الحسن أحمد بن ابراهيم الإقليدسي) (Damasc, c. 920 - Damasc, c. 980), de nom complet Abū l-Ḥassan Aḥmad b. Ibrāhīm al-Uqlīdisī, va ser un matemàtic àrab del segle x.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (ar) أبو الحسن أحمد بن ابراهيم الإقليدسي c. 920 Damasc (Califat Abbàssida) |
Mort | c. 980 (59/60 anys) Damasc (Califat Abbàssida) |
Activitat | |
Ocupació | matemàtic |
Activitat | (Floruit: segle X ) |
Obra | |
Obres destacables |
Vida i obra
modificaNo es coneix res de la seva vida ni se'n tenen referències directes o indirectes. Se sap de la seva existència per un manuscrit, conservat a la mesquita Yeni d'Istanbul.[1] El manuscrit és del segle xii, però en la seva capçalera apareix el nom complet de l'autor i diu que va ser escrit a Damasc entre els anys 952 i 953. L'autor també afirma a la introducció que va viatjar per molts llocs i en tots ells va aprendre dels matemàtics locals i va llegir tots els llibres d'aritmètica índia. L'ism mànsab Al-Uqlidissí (l'Euclidià) s'aplicava als noms de les persones que escrivien còpies dels Elements d'Euclides; per tant, és probable que aquest fos el seu ofici.[2]
Aquest manuscrit és el més important[3] del centenar llarg d'aritmètiques àrabs que es conserven d'aquesta època. Porta per títol: Kitab al-fusul fi al-hisab al-Hindi (Llibre de les seccions de l'aritmètica índia) i és l'exemplar més antic de què es disposa en el qual es mostren les fraccions decimals[4] amb nombres aràbics (que en realitat són indis) i la forma de realitzar les operacions aritmètiques amb aquest sistema de numeració. El llibre té quatre parts:
- En la primera[5] descriu els numerals indis i el sistema de valoració segons el lloc, després explica com fer les operacions aritmètiques elementals: addició, subtracció, multiplicació… És aquí, en ensenyar la divisió,[6] quan mostra que, en dividir, poden aparèixer nombres més petits que la unitat i proposa fer servir la coma per expressar les dècimes, centèsimes, etc.
- A la segona part[7] recull una sèrie de tècniques utilitzades pels matemàtics àrabs i les converteix al sistema indi.
- La tercera part[8] és una sèrie de problemes estàndard que es plantejaven als estudiants de l'època.
- La quarta part[9] és, segons Katz,[10] la més interessant perquè ensenya com fer les operacions amb llapis i paper, sense haver de fer servir les pissarres que s'havien d'esborrar contínuament.
El text del manuscrit ha estat traduït, comentat i editat per A. S. Saidan:[11]
Alguns autors[12][13] li atribueixen un altre tractat amb el títol de Kitab al-hajari fi al-hisab datat el 960, però podria tractar-se d'un resum de l'anterior.
Referències
modifica- ↑ de Albuquerque i Barbosa Morey, 2021, p. 644.
- ↑ de Albuquerque i Barbosa Morey, 2021, p. 643.
- ↑ Chabert, 1999, p. 483.
- ↑ Selin, 1997, p. 69.
- ↑ Al-Uqlidisi, 1978, p. 41-102.
- ↑ Katz, 1993, p. 227.
- ↑ Al-Uqlidisi, 1978, p. 103-184.
- ↑ Al-Uqlidisi, 1978, p. 185-246.
- ↑ Al-Uqlidisi, 1978, p. 247-345.
- ↑ Katz, 1993, p. 226.
- ↑ de Albuquerque i Barbosa Morey, 2021, p. 645.
- ↑ Baudet, 2002, p. 80 i 288.
- ↑ Ouaknin, 2006, p. 87.
Bibliografia
modifica- de Albuquerque, Suzié Maria; Barbosa Morey, Bernadete «Considerações iniciais sobre a obra Kitab AL-Fusul Fi Al-hisab Al-Hindi» (en portuguès). Boletim Cearense de Educação e História da Matemática, Vol. 8, Num. 23, 2021, pàg. 641-653. DOI: 10.30938/bocehm.v8i23.4972. ISSN: 2447-8504.
- Baudet, Jean. Nouvel abrégé d'histoire des mathématiques (en francès). Vulbert, 2002. ISBN 978-2-7117-5316-1.
- Chabert, Jean Luc. A History of Algorithms (en anglès). Springer, 1999. ISBN 978-3-540-63369-3.
- Katz, Victor. A History of Mathematics (en anglès). Harper Collins, 1993. ISBN 9780673380395.
- Ouaknin, Marc Alain. El Misterio de las Cifras (en castellà). Robinbrook, 2006. ISBN 84-96222-46-2.
- Rozza, Nicoleta «Sui possibili rapporti del 'Liber Abaci' di Leonardo Fibonacci col trattato aritmetico di al-Uqlidisi (sec. X)» (en italià). Spolia, Vol. 14, Num. 4, 2018, pàg. 71-88. ISSN: 1824-727X.
- Selin, Helaine. Encyclopedia of History of Science, Technology and Medicine in non Western Cultures (en anglès). Kluwer Academic, 1997. ISBN 0-7923-4066-3.
L'edició d'A. S. Saidan: Al-Uqlidisi. The Arithmetic of Al-Uqlidisi: The Story of Hindu-Arabic Arithmetics as Told in Kitab-al-Fusul Fi Al Hisab Al Hindi (en anglès). Hingham, Massachusetts: Reidel Publishing, 1978. ISBN 978-94-009-9774-5..
Enllaços externs
modifica- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Al-Uqlidissí» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Saidan, A.S. «Al-Uqlīdīsī, Abu’L-Ḥasan Aḥmad Ibn Ibrāhīm» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 12 agost 2012].