Alain Soral
Alain Bonnet, més conegut com Alain Soral (2 d'octubre de 1958), és un assagista, cineasta i actor franco-suís.[1]
 (2013)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Alain Gérard Robert Bonnet 2 octubre 1958 (66 anys)Èx-los-Bens (França) |
President Egalitat e Reconciliacion (oc)  | |
| 2007 – | |
| Dades personals | |
| Formació | Collège Stanislas |
| Activitat | |
| Ocupació | executiu d'empresa, director de cinema, escriptor, assagista, comentarista, periodista |
| Partit | Reagrupament Nacional (2005–2009) |
| Membre de | |
| Nom de ploma | Alain Soral |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Altres | |
| Germans | Agnès Soral Jeanne Soral |
| Condemnat per | Negació de l'Holocaust difamació incitació a l'odi ètnic o racial War crime apologia (en) Invectiva (2021) |
| Lloc web | egaliteetreconciliation.fr |
     
 | |
Biografia
modificaAfirma haver estat un membre de la Partit Comunista Francès durant els anys 90, i que va deixar el partit per la seva poca vinculació revolucionària. Va donar suport al candidat d'esquerres Jean-Pierre Chevènement durant les Eleccions presidencials de 2002. Però en 2005, Soral va girar a l'ultradreta, unint-se al comitè de campanya del Front Nacional; va gestionar temes d'assumptes socials i suburbis sota l'autoritat de Marine Le Pen. El viratge ideològic de Soral ha portat a que se'l compari amb Jacques Doriot, un del neo-socialistes dels anys 1930 i posteriorment col·laboracionista durant l'etapa Pétain. El 2006, Soral va donar suport al Bloc identitari (Les identitaires).[1] Posteriorment, Soral va treballar pel Front Nacional entre 2007 i 2009. Va deixar l'organització el 2009 al·legant que no comparteix la teoria que l'Islam sigui una amenaça genuïna per als francesos. Considera que aquesta amenaça suposada és instrumentalitzada pels interessos de l'establishment per resultar en un "enfrontament de civilitzacions".
Paral·lelament, va fundar la seva associació política pròpia, Égalité i Réconciliation (Igualtat i Reconciliació) amb anteriors membres del moviment d'ultradreta GUD. A més a més, va llançar una empresa editorial, KontreKulture, on sol publicar autors polèmics contemporanis. Al grup Égalité et Réconciliation promou un laboratori d'idees on barreja idees socials i econòmiques típiques de l'esquerra, i valors com família, nació, moralitat, més associades clàssicament a la dreta.[2]
Alain Soral ha sigut regularment condemnat, incloent una sentencia de presó de 2019, per difamació racial o antisemítica, per foment de l'aversió racial, i per negacions de crims contra humanitat i per denegació de l'holocaust.[3][4][5][6][7]
Bibliografia
modifica- Les Mouvements de mode expliqués aux parents, with Hector Obalk and Alexandre Pasche, Éditions Robert Laffont, 1984 (reissued by France Loisirs and Le Livre de Poche)
- Le Jour et la nuit ou la vie d'un vaurien, roman, Calmann-Lévy, 1991 (reissued under the title La vie d'un vaurien, Éditions Blanche, 2001)
- Sociologie du dragueur, Éditions Blanche, 1996
- Vers la féminisation? Démontage d'un complot antidémocratique, Éditions Blanche, 1999
- Jusqu'où va-t-on descendir? Abécédaire de la bêtise ambiante, Éditions Blanche, 2002 (reissued under the title Abécédaire de la bêtise ambiante, Pocket, 2003)
- Socrate à Saint-Tropez: Texticules, Éditions Blanche, 2003
- Misère(s) du désir, Éditions Blanche, 2004
- CHUTe! Éloge de la disgrâce, Éditions Blanche, 2006
- Comprendre l'Empire, Éditions Blanche, 2011, ISBN 2-84628-248-X
- Chroniques d'avant-guerre, Éditions Blanche, 2012, ISBN 978-2846283007
- Dialogues désaccordés, combat de Blancs dans un tunnel (e-mail correspondence with journalist Éric Naulleau), 2013, ISBN 978-2755612745
- Comprendre l'époque : Pourquoi l'égalité ?, Éditions Kontre Kulture, 2021.
Filmografia
modificaActor
modifica- 1996: Parfait Amour! de Catherine Breillat : Philippe
- 2012: L'antisémite de Dieudonné
Director
modifica- 1990: Chouabadaballet, une dispute amoureuse entre deux essuie-glaces (5 minutes)
- 1993: Les Rameurs, misère affective et culture physique à Carrière-sur-Seine (10 minutes)
- 2001: Confession d'un dragueur, avec Saïd Taghmaoui et Thomas Dutronc
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Alain Soral: le sous-Marine du Front National Arxivat 28 March 2007[Date mismatch] a Wayback Machine., Amnistia.net, 4 December 2006 (francès)
- ↑ «Egalite et Réconciliation». [Consulta: 1r març 2015].
- ↑ (en francès) , 02-10-2019 [Consulta: 23 agost 2021].
- ↑ (en francès) , 25-09-2020 [Consulta: 23 agost 2021].
- ↑ «Peine alourdie en appel pour Alain Soral, qui avait imputé aux juifs l'incendie de Notre-Dame» (en francès). Le Figaro, 19-05-2021. [Consulta: 23 agost 2021].
- ↑ «Alain Soral condamné à trois mois de prison ferme après la publication d'un dessin négationniste» (en francès). Franceinfo, 14-03-2017. [Consulta: 23 agost 2021].
- ↑ (en francès) , 25-06-2020 [Consulta: 23 agost 2021].