Alan d'Albret

Alan d'Albret, dit el Gran ( 1440- 1522), va ser el setzè senyor d'Albret, vescomte de Tartàs, segon comte de Gavre i comte de Castres.

Infotaula de personaAlan d'Albret
Nom original(fr) Alain d'Albret Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1440 Modifica el valor a Wikidata
Mort1r octubre 1522 Modifica el valor a Wikidata (81/82 anys)
Castèlgelós Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaSenyoria d'Albret Modifica el valor a Wikidata
CònjugeFrançoise of Châtillon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsJoan III Albret
Louis d'Albret
Amanieu d'Albret
Charlotte d'Albret
Isabella of Albret (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesJean Ier d'Albret Modifica el valor a Wikidata i Catherine de Rohan Modifica el valor a Wikidata
GermansLouise d'Albret (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Armoiries Albret moderne.svg Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Fill de Caterina de Rohan († 1471) i de Joan I d'Albret († 1468). Nét i hereu de Carles II d'Albret, va esdevenir cap de la casa d'Albret el 1471.

En 1476 durant la Guerra de Successió de Castella va penetrar a Guipúscoa amb 40.000 homes mentre Juan de Gamboa era alcaid d'Hondarribia. Albret va haver de retirar-se, tot i que a l'any següent va tornar a provar sort amb idèntic resultat.[1] El 1477, durant la Guerra de Borgonya mentre que era alhora senyor d'Avesnes i conestable de França, va posar setge davant la seva pròpia ciutat per compte del rei Lluís XI; Avesnes tenia llavors el sentiment de pertinença als Països Baixos Borgonyons.

Es va casar el 1470 amb Francesca de Châtillon (Francesca de Blois-Bretanya † 1481), comtessa de Périgord, i vescomtessa de Llemotges, que era filla de Guillem de Blois, dit també Guillem de Bretanya, i d'Isabel de La Tour d'Auvergne; la seva esposa li va portar l'heretatge del comtat de Périgord, del vescomtat de Llemotges i algunes pretensions al ducat de Bretanya. Van tenir per fills:

La guerra bojaModifica

Malgrat la seva edat, va pretendre la mà d'Anna de Bretanya, encara una nena, i per aquest matrimoni el ducat de Bretanya com a gendre de Francesc II de Bretanya. Es va aliar al duc contra l'autoritat reial.[2] Les seves intrigues no van reeixir i va ser vençut sense poder aportar el seu suport al duc de Bretanya el 1487. L'any següent, va aportar els seus reforços a Bretanya pel mar, però va ser derrotat junt amb Francesc II i el futur Lluís XII per l'exèrcit de Carles VIII a Saint-Aubin-du-Cormier. No obstant va seguir esperant regnar a Bretanya, però despitat pel matrimoni de la duquessa Anna amb el rei dels Romans Maximilià d'Àustria, va trobar més avantatjós de lliurar a les tropes franceses la ciutat de Nantes de la qual se li havia confiat la guarda. Va guanyar així de ser anomenat llavors, breument, governador de Bretanya per Carles VIII.

Alan d'Albret va morir el 1522.

ReferènciesModifica

  1. «Hondarribia» (en basc). EUSKO IKASKUNTZAREKIN ELKARTU. [Consulta: 15 gener 2020].
  2. . Diccionari de la França Medieval, Jean Favier