Obre el menú principal

Albert Malaspina (Alberto Malaspina) (1160/1165–1206/1212) fou un noble i trobador italià, tot i que escriu en occità com tots els trobadors. Junt amb Peire de la Cavarana, Manfred I Lancia i Rambertino Buvalelli és un dels més antics trobadors italians.

Infotaula de personaAlbert Malaspina
BnF ms. 854 fol. 155v - Albert Marques de Malaspina (1).jpg
BnF ms. 854 fol. 155v; cançoner I
Biografia
Naixement 1162
Pontremoli
Mort 1206 (43/44 anys)
Activitat
Ocupació Trobador i compositor
Moviment Poesia trobadoresca i música medieval

Musicbrainz: ab7fff37-e0a4-407a-a82a-779fcf897e0f
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

VidaModifica

Es conserva una vida d'Albert que explica que era de la família dels marquesos de Malaspina i un home valent, generós, cortès i educat. I que compongué cobles, sirventesos i cançons. D'aquestes possibles obres, només se'ns conserva una composició de debat amb Raimbaut de Vaqueiras. Tanmateix la seva vida és coneguda per la seva pertinença a la família noble dels Malaspina, cosa que fa que se'n conservi documentació d'arxiu. Fou fill d'Obizzo i es va casar amb una filla de Guillem V de Montferrat; això el converteix en cunyat de Bonifaci I de Montferrat, un altre conegut mecenes de trobadors.

ObraModifica

Riquer[1] data la tençó amb Raimbaut de Vaqueiras el 1195, ja que al·ludeix (v. 37-40) al fet que Raimbaut fou armat cavaller (fet que s'esdevingué a finals de 1194, quan Bonifaci de Monferrat el va armar cavaller). El to del debat entre els dos és bastant violent: Albert anomena a Raimbaut castron magagnat, larga panssa ("castrat sarnós i gran panxa") i Raimbaut a Albert Marques putanier, deseretat, desleial, ses fianssa ("marqués putaner, desheretat, deslleial i sense paraula").

  • (15,1 = 392,1)[2] Ara⋅m digatz, Rambaut, si vos agrada (tençó amb Raimbaut de Vaqueiras)

Raimbaut de Vaqueiras cita encara Albert Malaspina en l'epístola Valen Marques, senher de Monferrat adreçada a Bonifaci quan diu que va ajudar Albert a aixecar-se de la sorra quan havia caigut sota l'arçó (part II de l'epístola, vv. 11-12) i quan diu que ell i Bonifaci van raptar de la casa del marquès a Saldina de Mar per lliurar-la al seu amant Ponset d'Aguilar (part III de l'epístola, vv. 16-20; els dos amants no són personatges coneguts).[3]

ReferènciesModifica

  1. Riquer, Los trovadores, p. 822
  2. Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
  3. Vegeu Riquer, Los trovadores, p. 847-857, per l'edició i traducció de l'epístola.

BibliografiaModifica

  • Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 2, p. 820-823 [Comentari i publicació de la tençó, en el capítol dedicat a Raimbaut de Vaqueiras, amb traducció a l'espanyol]
  • Giulio Bertoni, I trovatori d'Italia: Biografie, testi, tradizioni, note. Roma: Società Multigrafica Editrice Somu, 1967 [1915], p. 45-51 i 211-215 per l'edició de la poesia

RepertorisModifica

  • Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Albert Malaspina és el número PC 15]
  • Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 222
  • Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 306-307 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol i miniatura del cançoner I]

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica