Obre el menú principal

Albunea (llatí Albunea), més coneguda amb el nom de de Sibil·la Tiburtina, va ser, en la mitologia romana, una nimfa considerada una de les més famoses sibil·les de l'antiguitat romana, gràcies als seus dots profètics.[1] El seu nom es deriva de les aigües blanquinoses (d'albinus, "blanc") de la font on donava els oracles.[2]

Infotaula personatgeAlbunea
Tempio della Sibilla 10.JPG
Temple de la Sibil·la Albunea a Tívoli
Tipus sibil·la
nimfa
Dades
Sexe dona
Modifica les dades a Wikidata

Lactanci explica que donava els seus oracles en un bosc a la vora de la ciutat de Tibur (avui Tívoli), al Laci, en el lloc on el riu Aniene salta en una cascada cap al Tíber fent un soroll semblant a un tro, com els que provoca Júpiter. Molt a la vora hi ha un llac que llença vapors calents i sulfurosos que van fer creure als romans que en aquell racó hi havia la inspiració dels déus.[3] Horaci també l'esmenta com a profetessa molt coneguda.[4] Aquest llac podria correspondre als actuals Bagni de Tivoli, banys de Tívoli, a uns sis quilòmetres de la ciutat, lloc conegut des de l'antiguitat romana i actualment centre d'aigües termals sulfuroses.

Els habitants de Tibur li van erigir, al segle II aC., el temple de la Sibil·la al capdamunt de la ciutat, per celebrar el seu culte, temple que encara es visible avui al costat del temple de Vesta.

ReferènciesModifica

  1. Virgili. Eneida, VII, 81 i seg.
  2. Oxford Classical Dictionary. Oxford: Oxford University Press, 1996, p. 102. ISBN 019866172X. 
  3. Lactanci. De Sybillis, I, 6
  4. Horaci. Carmina, I, 7, 12