Alcalfar és un petit nucli de pescadors situat al sud-est de l'illa de Menorca. Administrativament, depèn de l'ajuntament de Sant Lluís, el nucli municipal del qual es troba a uns cinc quilòmetres.

Plantilla:Infotaula geografia políticaAlcalfar
Imatge
Tipuslocalitat Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 39° 49′ 45″ N, 4° 17′ 43″ E / 39.82917°N,4.29528°E / 39.82917; 4.29528
EstatEspanya
Comunitat autònomaIlles Balears
Província històricaIlles Balears
IllaMenorca
MunicipiSant Lluís Modifica el valor a Wikidata

Té una població de 130 habitants i està situat al llindar d'una cala, coneguda com la cala d'Alcalfar. Aquesta cala, acabada en platja, és el resultat d'una entrada allargada i estreta de mar, en forma de quart de cercle. Al principi de l'entrada es troba la Torre d'Alcalfar, i l'Illot des Torn. Està exposada a les onades i als vents del sud-est, amb un pendent suau, aigua clara —especialment a la primavera— i fons de sorra i algues. A la part esquerra mirant el mar, front la Cova d'en Putó, neix una vena d'aigua freda, que es manté en un corrent que surt de la cala.

Torre d'Alcaufar i l'Illa de l'Aire.

La primera caseta de la cala es va construir l'any 1896, amb el permís verbal del propietari de la possessió d'Alcalfar,[1] Joan Mercadal Pons, concedit a l'entorn d'una caldera de peix compartida amb un grup d'aficionats a la caça i la pesca.[2] Dos anys més tard, el permís seria ratificat documentalment per un contracte signat entre el propietari i vuit santlluïsers, a qui els va cedir el terreny per 350 pessetes, amb la condició que en qualsevol moment se'n podria apropiar mitjançant el pagament del capital invertit i descomptant-hi vint-i-una pessetes per any que n'haguessin gaudit.[3] La quadrilla adjudicà a la caseta el nom de la deessa romana de la caça, Diana. [2]

Fou en la cala d'Alcalfar on els francesos desembarcaren el 1756 per conquerir, amb èxit, l'illa de Menorca als britànics.[4] Més tard, el 1781, desembarcaren entre la cala Mesquida i la cala d'Alcalfar uns 15.000 soldats espanyols sota el comandament del duc de Crillon,[4] que, com a conseqüència de la presa de Menorca, va obtenir del rei Carles IV d'Espanya, el 1790, el títol de duc de Maó i gran d'Espanya.[5]

Referències

modifica
  1. Revista de Menorca, 1946
  2. 2,0 2,1 Sintes, Adolf,. Cala d'Alcalfar : bressol menorquí de pescadors, viatgers, pintors i literats. ISBN 9788415291435. 
  3. "Diana 1896", S'Auba, desembre 1996
  4. 4,0 4,1 Hernandez Sanz, Francisco. Compéndio de geografía é historia de la isla de Menorca (en castellà), 1908, p. 19. 
  5. Piferrer, Francisco. Nobiliario de los reinos y señorios de España (en castellà). Colmillo, 1859, p. 147.