Alceste (Lully)

(S'ha redirigit des de: Alceste, ou le Triomphe d'Alcide)

Alceste, ou Le triomphe d'Alcide és una tragédie en musique en un pròleg i cinc actes de Jean-Baptiste Lully. El llibret en francès és de Jean-Philippe Quinault, basat en Alcestis d'Eurípides. S'estrenà a l'Opéra de París el 19 de gener de 1674.

Infotaula de composicióAlceste

Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorJean-Baptiste Lully
LlibretistaJean-Philippe Quinault
Llengua del terme, de l'obra o del nomfrancès
Basat enAlcestis d'Eurípides
Gèneretragédie en musique
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
PartsPròleg i cinc actes
Personatges
  • Nimfa del Sena - soprano
  • Alceste, esposa d'Alceste - soprano
  • Admète, rei de Tessàlia - tenor
  • Alcide (Hércules), heroi grec - baríton
  • Licomède, triador amic de Straton - baix
  • Lycas, confident d'Alcide
  • Straton, confident de Lycomedes - baríton
  • Céphise, nimfa amiga d'Alcestis - soprano
  • Cléamte, breu paper de - baríton
  • Pherès, pare de Admetus - tenor
  • Pluton, déu de l'avern - baríton
  • Thétis, deessa del mar - soprano
  • Apollon, déu de la música - tenor
  • Proserpine, esposa de Pluton - soprano
Estrena
Estrena19 de gener de 1674
EscenariOpéra de París,
Musicbrainz: 9a4b2c35-b114-4b03-9f65-368f893d885e IMSLP: Alceste,_LWV_50_(Lully,_Jean-Baptiste) Modifica el valor a Wikidata

A Alceste es pot apreciar fins a quin punt va arribar el grau d'adulteració de l'òpera durant l'època barroca. De vegades fins i tot dona la impressió de què l'autor s'ha oblidat per complet de la trama. En tot cas, Lully, va començar una àmplia tradició operística francesa, considerablement distant de la italiana, però que, per culpa de la seva inferioritat vocal, mai va tenir el mateix èxit a Europa.

A petició del rei Lluís XIV, els assaigs d'Alceste van tenir lloc a Versalles. Si l'obra va ser acollida amb entusiasme a la cort, no va tenir la mateixa sort a París. Els enemics de Lully, que eren nombrosos des de la seva obtenció del privilegi de l'Opéra, s'havien reagrupat a la sala, en el moment de la primera representació parisenca. No se'ls hi va escapar ni un aplaudiment en tota la vesprada i l'endemà les crítiques no van ser gaire elogioses. Tanmateix, les representacions següents van conèixer un èxit considerable i les males llengües van acabar reconeixent el valor d'aquesta obra.

Vegeu també modifica