Alcidames

Alcidames o Alcidamant (en llatí Alcidamas, en grec antic Ἀλκιδάμας) fou un retòric grec nascut a Elea, a l'Eòlida una regió de la Grècia asiàtica.

Infotaula de personaAlcidames
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Elaia Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFilòsof, orador i retòric Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle IV aC Modifica el valor a Wikidata)
Obra
Obres destacables

Va ser deixeble de Gòrgies de Leontins i va viure a Atenes entre el 432 aC i el 411 aC, on va fer classes d'eloqüència, segons Eudòcia Macrembolites, com a successor del seu mestre, i va ser l'últim exponent de l'escola sofística que considerava que l'objectiu de l'eloqüència era agradar als oients per la pompa i la brillantor de les paraules. Aristòtil li va censurar la seva dicció i l'ús extravagant d'epítets i frases poètiques. Dionís d'Halicarnàs, diu que era un orador pedant. Es diu que va ser oponent d'Isòcrates d'Atenes, però no se sap si era una enemistat personal o bé de conceptes filosòfics.

ObresModifica

  • "Elogi de la mort", on enumerava els mals de la vida humana, obra de la que Ciceró en parla molt bé.
  • λόγος Μεσσηνιακός, que segons Aristòtil era un discurs patriòtic.
  • Una obra sobre música, que menciona Suides.
  • Algunes obres científiques de temes diversos
  • τέχνη ῥητορική, un manual de retòrica, que a més de Suides el cita Plutarc.
  • λόγος φυσικός, una obra que menciona Diògenes Laerci.
  • Ὀδυσσεὺς ἤ κατὰ Παλαμήδους προδοσίας, on Odisseu acusa Palamedes de traïció als grecs en el transcurs de la Guerra de Troia.
  • περί σοφιστῶν, un text on l'autor exposa els avantatges de pronunciar discursos improvisats basats en temes sobre els que s'ha escrit anteriorment.

El dos últims discursos es conserven. L'últim enumerat, té poques de les falles que li atribueixen Aristòtil i Dionís, però el text té poc color. Alcidames el podria haver escrit per contrarestar la influència d'Isòcrates d'Atenes.[1][2]

ReferènciesModifica

  1. Alcidamas a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 101
  2. Redondo, Jordi. Alcidamant d'Elea. Discursos i fragments (en catalana). Barcelona. 2014: Alpha, 2014. ISBN 978-84-9859-238-2.