Àlcim de Sicília
Àlcim (grec antic: Ἄλκιμος, llatí: Alcimus) fou un historiador de l'antiga Grècia natural de Sicília. Es fa difícil dir l'època en què va viure, però sembla que cal situar-lo al segle iv aC.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle IV aC  Sicília (Itàlia) |
| Mort | segle IV aC |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador |
| Activitat | (Floruit: segle IV aC ) |
És conegut principalment per les referències que en fa Ateneu de Nàucratis,[3] que esmenta dues obres seves, intiulades Itàliques (Ἰταλική) i Sicíliques (Σικελικά), que, en realitat, probablement feien part d'una mateixa obra.[4] També l'esmenta el gramàtic Pompeu Fest, a propòsit d'una versió alternativa de la fundació de Roma (que és una de les versions més antigues que es coneixen) per la qual Ròmul fou un fill d'Enees i Tirrènia, i que va ser el seu net, de nom Rodi, que va fundar Roma.[5]
Generalment, hom considera que Àlcim és el mateix personatge que esmenta Diògenes Laerci[6] com a alumne de Plató i autor d'una obra en quatre llibres, intitulada A Amintes (Πρὸς Ἀμύνταν), en la qual demostrava que Epicarm havia estat una gran influència per Plató. Jacoby connecta una referència i l'altra per concloure que Àlcim va ser un representant del moviment cultural que pretenia acostar la cultura grega occidental (Sicília i la Magna Grècia) a la mare terra, a banda i banda de l'Egeu, com ho serien més tard Licos de Règion i Timeu. En aquesta direcció caldria interpretar la seva voluntat d'exalçar la figura d'Epicarm, siracusà, i el fet que tots els fragments de la seva obra històrica són referits a personatges, pobles o mites de la Mediterrània Occidental.[4]
Referències modifica
- ↑ Alcimus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 102
- ↑ Cornell, T. J «Aeneas and the twins: the development of the Roman foundation legend». Proceedings of the Cambridge Philological Society, 21, 1975, pàg. 7. DOI: 10.1017/S0068673500003667.
- ↑ Ateneu, El sopar dels erudits, VII 118, X 56b, XII 14.
- ↑ 4,0 4,1 «Alkimos 18». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft.
- ↑ Pompeu Fest, De Verborum Significatione, 362 (s.v. «Roma»).
- ↑ Diògenes Laerci, Vides i opinions de filòsofs eminents, III, 9-17.