Alcioneu (en grec antic Άλκυονεύς) va ser, segons la mitologia grega, un gegant, fill de Gea (la Terra) i d'Urà (el Cel).

Infotaula personatgeAlcioneu

Modifica el valor a Wikidata
Tipusgegant Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Assassinat/da perHèracles Modifica el valor a Wikidata
Família
MareGea Modifica el valor a Wikidata
PareUrà Modifica el valor a Wikidata
FillsAlciònides, Asteria (en) Tradueix, Anthe (en) Tradueix, Chthonia (en) Tradueix, Metone, Alcippa (en) Tradueix i Drimo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Atena contra Alcioneu (Museu de Pèrgam -Berlín, Alemanya-, circa segle ii aC).

Era un dels gegants més alts i més forts, i va tenir un paper destacat en la rebel·lió contra Zeus, la lluita entre els gegants i els déus que va tenir lloc als Camps Flegreus, a Pal·lene, a Macedònia. Alcioneu no podia morir mentre estés lluitant a la terra on havia nascut, i per això, Hèracles, aconsellat per Atena, el portà lluny de Pal·lene i el travessà amb una fletxa, però abans el gegant havia mort, esclafant-los amb una roca, a vint-i-quatre dels companys d'Hèracles. Les filles d'Alcioneu, les Alciònides, desesperades per la mort del seu pare, es van llençar al mar, i van ser transformades en ocells (els alcions).

Una altra tradició diu que va ser mort per Heracles a l'istme de Corint, on volia barrar el pas a l'heroi.[1]

Referències modifica

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 22. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia modifica

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 14. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alcioneu