Alec Jeffreys

genetista britànic

Sir Alec John Jeffreys, membre de la Royal Society (Oxford, Regne Unit, 9 de gener de 1950) és un genetista britànic que va desenvolupar les tècniques de l'empremta genètica i del perfil d'ADN que, en l'actualitat, utilitzen tant la ciència forense per ajudar a la policia en les investigacions com altres investigadors en els seus treballs de recerca (p.e. identificació dels cadàvers de l'11S). Aquesta tècnica es va utilitzar inicialment per resoldre litigis sobre paternitat.[1][2] És catedràtic de Genètica a la Universitat de Leicester, i va rebre les claus de dita ciutat el 26 de novembre de 1992.[3][4] El 1994, va ser nomenat cavaller de l'Orde de l'Imperi Britànic per la reina Isabel II en reconeixement per les seves contribucions al món de la ciència i la tecnologia.[5][6]

Infotaula de personaAlec Jeffreys

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 gener 1950 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Oxford (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióMerton College
Luton Sixth Form College (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGenètica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciógenetista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Leicester Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Primers anys modifica

Fill d'una família de classe mitjana, va viure els seus primers sis anys a Oxford. El 1956, la família es va traslladar a Luton. La seva curiositat i la seva inventiva va poder haver-les heretat del seu pare i del seu avi patern, els qui van registrar un bon nombre de patents al llarg de la seva vida.[2] Quan tenia vuit anys, el seu pare li va regalar un joc de química que va ser millorat en els anys següents amb altres productes que no venien inclosos en la versió inicial com, per exemple, una ampolla d'àcid sulfúric.[2] Li agradava realitzar experiments que produïssin petites explosions, fins que una esquitxada accidental de dita àcida li va causar una cremada que va portar com a conseqüència una cicatriu en la seva barbeta. Cap als nou anys, els seus pares li van regalar un microscopi[7] que va utilitzar per examinar els espècimens que queien a les seves mans. A l'edat de dotze anys es va construir un petit equip de dissecció per estudiar borinots que incloïa un escalpel fabricat a partir d'un cargol aplanat i esmolat. Els seus pares van començar a preocupar-se quan va començar a disseccionar animals més grans. Un matí de diumenge, mentre treballava com a repartidor de diaris, va trobar un gat mort en la carretera i se'l va emportar a casa a la seva cartera. Va començar a esbudellar-ho en la taula de la cuina abans de l'hora del menjar i va inundar d'una olor desagradable la resta de les habitacions de la casa, olor que es va fer gairebé insuportable quan va acabar de treure els intestins del gat.

Va ser alumne de la Grammar School de Luton i del Luton Sixth Form College.[8] En la seva joventut va ser un mod amb una Vespa de 150 cc, vestit un anorac com a peça d'abrigar. Més tard, es va fer hippie. Després, es va comprar una motocicleta Matchless de 350 cc per poder alternar amb els rockers. El 1968, va ingressar en el Merton College de la Universitat d'Oxford i el 1972 es va graduar amb honors de primera classe en Bioquímica.[5]

Vida professional modifica

 
Alec Jeffreys

Va preparar la seva tesi doctoral (Studies on the mitochondria of cultured mammalian cells) sent un estudiant de postgrau en el Laboratori de Genètica de la Universitat d'Oxford. Els gens dels mamífers van seguir ocupant la seva atenció mentre treballava com a investigador a la Universitat de Ámsterdam. El 1977, es va traslladar a Leicester, on va descobrir un mètode que mostrava les variacions en l'ADN de diferents individus el 1984, la qual cosa li va servir per desenvolupar la tècnica de la empremta genètica.

Empremta genètica modifica

En el laboratori de Leicester, el 10 de setembre de 1984, cap a les 9 del matí, examinant unes plaques de rajos-X realitzades sobre un experiment d'ADN les mostres del qual es van obtenir de diversos membres de la família del seu ajudant, va advertir inesperadament les similituds i diferències en l'ADN dels diferents membres del conjunt.[1][2][9] Transcorreguda, aproximadament, una mitja hora, es va adonar de la importància del que estava observant, ja que les variacions en el codi genètic servien per identificar inequívocament als individus. El mètode es va demostrar molt útil per a la ciència forense, així com per resoldre indubtablement conflictes de paternitat.[2] La tècnica també pot ser utilitzada estudis de genètica de poblacions en espècies no humanes. El laboratori de Leicester va ser l'únic centre a tot el món que va realitzar proves d'aquesta classe des de 1984 fins que es van comercialitzar les seves tècniques el 1987.[2][9]

La primera vegada que es va utilitzar el mètode de la empremta genètica de Jeffreys va ser en un litigi sobre immigració il·legal i, finalment, els antecedents britànics d'un nen la família del qual era originària de Ghana van ser demostrats.En ciència forense, el primer cas en el qual es va aplicar la tècnica de Jeffreys va ser el de Colin Pitchfork, i va servir per identificar-li com el violador i assassí de dos adolescents, Lynda Mann i Dawn Ashworth, del comtat de Leicestershire, el 1983 i 1986 respectivament. Colin Pitchfork va ser identificat i condemnat per assassinat a partir de les mostres de semen obtingudes dels cadàvers de les dues noies. La identificació aconseguida mitjançant aquesta tècnica es va revelar importantíssima, ja que, de no haver estat per ella, les autoritats britàniques haguessin condemnat, molt probablement, a Richard Buckland, el principal sospitós. Així que no solament el treball de Jeffreys va demostrar en aquest cas qui va ser el veritable assassí, sinó que també va evitar que es condemnés a cadena perpètua a un innocent. Un altre cas molt famós en el qual es va aplicar aquesta tècnica va ser el del doctor nazi Josef Mengele. El 1992, el mètode de la empremta genètica va servir als fiscals alemanys per confirmar la identitat de Mengele, mort el 1979, comparant l'ADN obtingut d'un fèmur del seu esquelet amb el corresponent a la seva vídua i al seu fill.[2][10]

Vida personal modifica

Jeffreys es casà amb Sue Milers el 28 d'agost de 1971.[8][11] Foren pares de dos fills, nascuts el 1979 i 1983.[11]

Nomenaments, premis i condecoracions modifica

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 BBC Newsnight. «El momento «eureka» del pionero del ADN» (en anglès), 09-09-2009. [Consulta: 14 octubre 2011].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Desert Island Discs with Alec Jeffreys». Radio 4. Desert Island Discs (BBC), 09-12-2007. « »
  3. Zagorski, N. «Profile of Alec J. Jeffreys» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 103, 24, 2006, pàg. 8918–8920. DOI: 10.1073/pnas.0603953103. PMC: 1482540. PMID: 16754883.
  4. 4,0 4,1 Ayuntamiento de Leicester. «Listado de personas que han recibido honoríficamente las llaves de la ciudad de Leicester». Arxivat de l'original el 2010-11-15. [Consulta: 15 desembre 2007].
  5. 5,0 5,1 «Curriculum vitae professor Sir Alec Jeffreys» (PDF). Technology Academy Foundation, Finlandia. Arxivat de l'original el 2010-11-15. [Consulta: 30 juny 2009].
  6. «Professor Sir Alec J. Jeffreys FRS». University of Leicester. Arxivat de l'original el 2011-10-20. [Consulta: 17 maig 2013].
  7. «Ten years of biotech gaffes» (en anglès) p. 270-273, 08-03-2006.
  8. 8,0 8,1 «The Gene Genius». University of Leicester, septiembre 2004. Arxivat de l'original el 15 de novembre de 2010. [Consulta: 17 desembre 2007].
  9. 9,0 9,1 Giles, Newton. «Discovering DNA fingerprinting: Sir Alec Jeffreys describes its development» (en anglès). Wellcome Trust, 04-02-2004. Arxivat de l'original el 2010-11-15. [Consulta: 23 desembre 2007].
  10. Plantilla:Cita doi
  11. 11,0 11,1 Debrett's. Debrett's People of Today 2005. 18ª, p. 857. ISBN 1-870520-10-6. 
  12. «List of Fellows of the Royal Society: 1660–2007: A – J». The Royal Society. Arxivat de l'original el 2007-12-12. [Consulta: 9 octubre 2007].
  13. «Sir Alec Jeffreys FRS – DNA fingerprinting». The Royal Society. Arxivat de l'original el 15 de novembre de 2010. [Consulta: 15 desembre 2007].
  14. «Albert Einstein World Award of Science». World Cultural Council. Arxivat de l'original el 2007-12-06. [Consulta: 22 desembre 2007].
  15. «Response by Professor Sir Alec Jeffreys». University of Leicester, julio 2004. Arxivat de l'original el 2007-08-10. [Consulta: 15 desembre 2007].
  16. «Royal recent winners». The Royal Society. Arxivat de l'original el 15 de novembre de 2010. [Consulta: 20 desembre 2007].
  17. The Pride of Britain Awards – Lifetime Achievement, Sir Alec Jeffreys Consultat el 14 d'octubre de 2011
  18. «The winners of the Louis-Jeantet Prize for medicine». Louis-Jeantet Foundation. Arxivat de l'original el 2007-11-18. [Consulta: 22 desembre 2007].
  19. «2005 Albert Lasker Award – Acceptance remarks by Alec Jeffreys». Lasker Foundation. Arxivat de l'original el 2007-12-15. [Consulta: 19 desembre 2007].
  20. «2005 Albert Lasker Award for Clinical Medical Research». Lasker Foundation. Arxivat de l'original el 2007-12-11. [Consulta: 19 desembre 2007].
  21. «http%3A%2F%2Fwww.nasonline.org%2Fsite%2FDir%2F12573455%3Fpg%3Dsrch%26view%3Dbasic&retmk=search_again_link Alec Jeffreys NAS biography». NAS website. [Consulta: 9 febrer 2009].
  22. «Laureates: Alec J. Jeffreys». Royal Netherlands Academy of Arts and Sciences. Arxivat de l'original el 2010-11-15. [Consulta: 2 març 2017].
  23. «King's first Honorary Degree Ceremony». King's College London, 08-03-2007. Arxivat de l'original el 2007-07-02. [Consulta: 15 desembre 2007].
  24. «Lecture Abstract: Prof Sir Alec Jeffreys 'DNA Fingerprinting and beyond'». Glasgow Philosophical Society, 23-01-2008. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 2 març 2017].
  25. «The University of Huddersfield's 2009 Honorary Award recipients». University of Huddersfield, 09-12-2009. Arxivat de l'original el 2010-07-10. [Consulta: 3 març 2017].
  26. «Edinburgh Medal». Edinburgh Science Festival, 14-04-2010. Arxivat de l'original el 2010-11-15. [Consulta: 2 març 2017].
  27. «ABRF Annual Award for Outstanding Contributions to Biomolecular Technologies». Arxivat de l'original el 27 de novembre de 2015.
  28. «Leicester University Professor Sir Alec Jeffreys wins science's oldest prize». Leicester Mercury, 05-08-2014 [Consulta: 5 agost 2014]. Arxivat 2015-05-16 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-05-16. [Consulta: 2 març 2017].