Alejandro Ferrant y Fischermans
Alejandro Ferrant i Fischermans (Madrid, 9 de setembre de 1843 - 20 de gener de 1917) va ser un pintor espanyol. El seu fill Ángel Ferrant va ser un destacat escultor de l'avantguarda espanyola.
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 setembre 1843 Madrid |
| Mort | 20 gener 1917 (73 anys) Madrid |
| Dades personals | |
| Formació | Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Reial Acadèmia d'Espanya a Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor |
| Membre de | |
| Professors | Lluís Ferrant i Llausàs |
| Alumnes | Nicanor Piñole, Miguel Hernández Nájera i María Galán Carvajal (en)  |
Premis | |
Alejandro Ferrant va estudiar amb el seu oncle, Lluís Ferrant i Llausàs i a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Igualment va anar a aprendre a Roma on va ser pensionat a la primera promoció de pintors de l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts a Roma, al costat de Francisco Pradilla, Casto Plasencia, Manuel Castellano, Eduardo Sánchez Solá i Jaume Morera.[1] Membre, tresorer i president de la secció de pintura de la Reial Acadèmia madrilenya, també impartí lliçons de pintura a l'escola central d'arts i oficis. El 1903 fou nomenat director del Museu d'Art Modern de Madrid, integrat des del 1971 al Museu del Prado.[2]
Va pintar principalment temes religiosos i històrics, encara que també es va dedicar a la pintura de gènere i la decorativa. Dominava el dibuix i diverses tècniques pictòriques, com el fresc, l'oli i l'aquarel·la, que exercia mitjançant una pinzellada solta. Les seves obres presenten un cromatisme sobri i elegant, i en el cas dels retrats, es considera que la seva producció entronca amb la tradició pictòrica barroca en tant que sovint s'inclina per emprar gammes cromàtiques brunes.[1]
Entre les seves obres destaca la decoració del Palau de Linares de Madrid, l'oratori de Miramar de Sant Sebastià, la Diputació de Pamplona, el palau de justícia de Barcelona i el casino de Saragossa. De totes maneres, la seva obra més coneguda és la decoració de l'església de San Francisco el Grande, de Madrid, on va treballar amb Francisco Pradilla i Manuel Domínguez.
Obres destacades modifica
- La última comunión de San Fernando
- Sibilas i Profetas a la cúpula de la Real Basílica de San Francisco el Grande, de Madrid.
- El Entiero de San Sebastián.
- Cisneros, fundador del hospital de Illescas amb la qual va guanyar la primera Medalla de l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1892.
A Catalunya hi ha obra seva al Museu d'Art Jaume Morera de Lleida, on es conserva un Estudio de cabeza de la Virgen del Carmen. Iglesia S.Ignacio (San Sebastian), de 1917.[3] Al Museu d'Art de Girona hi ha un Retrat d'un pagès, un oli sobre tela de 1910, un dipòsit del Museu del Prado.
Premis rebuts modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 S.B.I.. «Ferrant y Fischermans, Alejandro». Enciclopedia online del Museo del Prado. [Consulta: 1r juliol 2013].
- ↑ «Alejandro Ferrant a l'índex d'artistes amb obra al museu d'art jaume morera». Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 1r juliol 2013].
- ↑ Fitxa de l'obra a museusenlinia.gencat.cat
Bibliografia modifica
- Pintores del siglo XIX: diccionario de arte.. Alcobendas (Madrid): LIBSA, 2000. ISBN 84-7630-842-6.
- Barón, J., Díez, J.L.. El siglo XIX en el Prado. Madrid: Museo Nacional del Prado, 2007. ISBN 978-84-8480-126-9.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alejandro Ferrant y Fischermans |