Alejandro Gándara
escriptor espanyol
José Alejandro Gándara Sancho (Santander, Cantàbria, 1957) és un escriptor, periodista, crític literari i professor universitari espanyol.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1957 (66/67 anys) Santander (Cantàbria) |
| Catedràtic | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Complutense de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, crític literari, periodista, novel·lista |
| Ocupador | Universitat Complutense de Madrid |
| Participà en | |
| 25 juny 2012 | manifest de reconversión.es |
| 9 abril 2003 | Democràcia sense ira |
| Premis | |
| |
| Lloc web | alejandrogandara.com |
Biografia
modificaLlicenciat en Ciències polítiques i en Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid, és professor d'Història de les Idees a la Facultat de Sociologia de la mateixa. Va ser investigador del Museu Britànic de Londres. Va fundar l'Escola de Lletres de Madrid el 1989.[2] En l'actualitat és director acadèmic de l'Escola Contemporània d'Humanitats de Madrid.[3] Va dirigir la revista de cultura La Modificación de la Cultura.[4] Va ser responsable del suplement de «Libros» del diari El País entre 1986 i 1989.[5] Ha estat articulista dels diaris El País, El Mundo i ABC.[6]
Obra
modificaNarrativa
modifica- La media distancia (Alfaguara, 1984)
- Punto de fuga (Alfaguara, 1986)
- La sombra del arquero (Debate, 1990)
- El final del cielo (Siruela, 1990)
- Ciegas esperanzas (Destino, 1992)
- Falso movimiento (SM, 1992)
- Nunca seré como te quiero (SM, 1995)
- Cristales (Anagrama, 1997)
- Últimas noticias de nuestro mundo (Anagrama, 2001)
- Un amor pequeño (Anagrama, 2004)
- El día de hoy (Alfaguara, 2008)
- Las puertas de la noche (Alfaguara, 2013)
- La vida de H (Salto de página, 2017)
Assaig
modifica- No nos entendemos (Júcar, 1990)
- Las primeras palabras de la creación (Anagrama, 1998)
Premis
modifica- 1992: Premi Nadal de novel·la per Ciegas esperanzas.[7]
- 1998: Premi Anagrama d'assaig per Las primeras palabras de la creación.[8]
- 2001: Premi Herralde de novel·la per Últimas noticias de nuestro mundo.[9]
Referències
modifica- ↑ Borgo, Karina Sainz. «Alejandro Gándara traza en su última novela “la geometría pura del duelo”» (en castellà), 12-10-2013. [Consulta: 13 gener 2020].
- ↑ País, Ediciones El «Creada en Madrid una 'escuela practica de letras'» (en castellà). El País [Madrid], 15-11-1989. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Alejandro Gándara» (en castellà). Tres Tristes Tigres. [Consulta: 13 gener 2020].
- ↑ «ALEJANDRO GÁNDARA ESCRITOR / «Hoy se nivela la calidad literaria con el rasero de lo mediocre»» (en castellà), 15-02-2007. [Consulta: 13 gener 2020].
- ↑ Cruz, Juan «Alejandro Gándara: “No quise hacer carrera como escritor”» (en castellà). El País [Madrid], 28-06-2018. ISSN: 1134-6582.
- ↑ lecturalia.com. «Alejandro Gándara: libros y biografía autor» (en castellà). [Consulta: 13 gener 2020].
- ↑ País, Ediciones El «Alejandro Gándara obtiene un Premio Nadal que marca distancias con la literatura 'Iight'» (en castellà). El País [Madrid], 07-01-1992. ISSN: 1134-6582.
- ↑ País, Ediciones El «Gándara gana el Anagrama de ensayo con una lectura personal del Génesis» (en castellà). El País [Madrid], 03-04-1998. ISSN: 1134-6582.
- ↑ País, Ediciones El «Alejandro Gándara gana el Herralde con una novela de espías» (en castellà). El País [Madrid], 06-11-2001. ISSN: 1134-6582.