Alferes major del Regne d'Aragó

Alferes major d'una ciutat o una vila era aquell que en duia la senyera o pendó de la tropa o milícia pertanyent a ella.[1]

L'alferes major era aquell que alçava el pendó reial a les aclamacions dels reis i tenia veu i vot als cabilds dels ajuntaments amb seient preeminent i el privilegi d'entrar en ells amb espasa. Era reputada la dignitat d'alferes com un dels oficis majors de la corona, dins dels quals el primer i més honorat és el d'alferes, diu el rei en Alfons X de Castella a les seves Las Siete Partidas.

Referències modifica

  1. Secrets públics de Gaspar Sala, i altres textos. vol.2. Eumo Editorial, 1995, p. 59. ISBN 8476024940. 

Bibliografia modifica

Aquest article conté material del diccionari enciclopèdic popular il·lustrat Salvat dels anys 1906 a 1914 que es troba al domini públic.