Alfons de Vilallonga i Serra

compositor espanyol
(S'ha redirigit des de: Alfonso Vilallonga)

Alfons de Vilallonga i Serra o Alfonso Vilallonga, (Barcelona, 1960),[1] baró de Maldà i Maldanell i baró de Segur, músic i compositor de cinema.

Infotaula de personaAlfons de Vilallonga i Serra
Premios Goya 2018 - Alfonso Vilallonga.jpg
(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Alfonso de Vilallonga Serra Modifica el valor a Wikidata
1962 Modifica el valor a Wikidata (58/59 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPianista, compositor, actor i cantant Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano i veu Modifica el valor a Wikidata
Participà en
30 octubre 2019Més procés és més retallades Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webalfonsovilallonga.net Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0897350 Allocine: 174299
Musicbrainz: 18bdb6fb-4128-4f19-bbd1-0002f04b7fac Modifica el valor a Wikidata

Nasqué en una família de la noblesa barcelonina, entre els membres de la qual destaca el seu oncle, l'escriptor José Luis de Vilallonga. És descendent de Rafael d'Amat i de Cortada (1746-1818), un dels escassos escriptors en llengua catalana de la seva època. Segons el seu web oficial, va obtenir un master's degree en composició i cant al prestigiós Berklee College of Music de Boston, on elaborà les seves primeres composicions i el seu primer espectacle amb cançons de Jacques Brel, Edith Piaf, Frank Sinatra, Georges Gershwin i Cole Porter. Ha compost les bandes sonores de les següents pel·lícules: Inquisitor de Rachel Schaaf (1990), Coses que no et vaig dir mai (1996), A los que aman (1998) i My Life Without Me (2002), d'Isabel Coixet i Mi dulce, de Jesús Mora (2000), Transsiberian, de Brad Anderson (2008). Amb Blancanieves(2012), pel·lícula diriga per Pablo Berger, guanya un Premi Goya i un premi Gaudí a la millor música original. Al 2018 guanya un Gaudí i dos nominacions pels Goyas per la banda sonora de la pel·lícula "La librería" d'Isabel Coixet.

Títols nobiliarisModifica

Títols nobiliaris heretats del seu pare Alfons de Vilallonga i Cabeza de Vaca:

ReferènciesModifica

  1. Alfons de Vilallonga a Dcine (castellà)
  2. reial carta de successió: BOE 30 d'octubre de 1998

Enllaços externsModifica